Lo Gaiter del Llobregat
Tot i que tradicionalment es situa l’inici de la Renaixença catalana en l’aparició de l’Oda a la Pàtria de Bonaventura Carles Aribau, les propostes de Joaquim Rubió i Ors per a la recuperació de la llengua catalana com a llengua culta serien fonamentals. És més, si algú va ser el primer a creure i a treballar d’una manera ferma i decidida per aquest objectiu va ser l’anomenat “Lo Gaiter del Llobregat”. La Renaixença, doncs, no va començar realment fins a l’aparició del llibre amb aquest títol i el nom de l’autor, el 1841, tot un manifest que en el seu pròleg valorava el passat medieval català, tot contraposant-lo al present, reivindicant la poesia trobadoresca i exposant els ideals de l’autor a favor de la llengua catalana i fent una crida a la seva dignificació per “despertar els catalans de la seva vergonyosa i criminal indiferència” d’uns catalans culpables d’haver menyspreat l’idioma dels trobadors.
DEL BLOC DE SÀPIENS: http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2012/10/13/lo-gaiter-del-llobregat/Joaquim Rubió i OrsL’ardenta afició que té i ha tingut sempre a las coses de sa pàtria; lo gust que li cabria de que sos compatricis coneguessen més a fondo nostre antic, melodiós i abundant idioma, que desgraciadament se perd de dia en dia, a pesar de ser com una taula de marbre on estan gravades nostres glòries, perdent-se la qual han de desaparèixer per precisió los records d’aquelles; i en fi lo desig de despertar en los demés eix sentiment noble i digne d’alabança, son las úniques causes que han mogut a l’autor d’estes poesies a dar-les a la llum pública […].¿I deixarem de estudiar las famoses obres de tants mestres del gai saber per no dar-nos la lleugera molèstia de aprendre la llengua que beguérem amb la llet de nostres mares, que tartamudejàrem quant petits, i que deuríem conservar com un joiell preciós, quant no per altra cosa, per la importància de que gosà en altres èpoques i per lo molt que nos recorda […] ingrats envers sos avis, ingrats envers sa pàtria, se avergonyeixen de que se los sorprengue parlant en català com un criminal a qui atrapen en lo acte. Mes açò cassarà, al menos se ho promet així lo autor d’aquestes poesies, per poc que vaga generalitzant-se la afició que comença a prendre peu entre nostres compatricis envers tot lo que té relació amb nostra història.Catalunya pot aspirar encara a la independència, no a la política, puix pesa molt poc en comparació amb les demés nacions, les quals poden posar en lo plat de la balança, a més del volum de sa història, exèrcits de molts mils d’homes i esquadres de cent navios; però sí a la literària, fins a la qual no s’entén ni se pot estendre la política de l’equilibri. Catalunya fou per espai de dos segles la mestressa en lletres dels demés pobles; per què, doncs, no pot deixar de fer lo humiliant paper de deixeble imitadora, creant-se una literatura pròpia i a part de la castellana? Per què no pot restablir sos Jocs Florals i sa Acadèmia de Gai Saber, i tornar a sorprendre el món amb sos cants d’amor, sos sirventeses i ses aubades? Un petit esforç li bastaria per reconquistar la importància literària de què gosà en altres èpoques […] la poesia que nostra pàtria deixà caure tan vergonyosament de son front i que los demés pobles recolliren i se apropiaren.
En aquesta publicació de lo gaiter del Llobregat ens explica que aquest llibre va ser el desencadenant amb el qual va començar la renaixença, l'any 1841, i no l'oda a la pàtria com es deia tradicionalment. Ja que amb aquest llibre fa despertar als catalans de la seva indiferència per la llengua catalana, i comparant-la a la vegada amb la poesia trobadoresca, quan la literatura catalana estava en el seu moment de resplendor.
ResponEliminaSobretot el que més ens fa veure aquest fragment del llibre és la decepció que li provoquen tots aquells que ignorant, i fins i tot els que s'avergonyeixen de la seva pròpia pàtria i llengua materna. Ell expressa la seva visió de futur donant encara esperança a què Catalunya pugui torna a renéixer, pugui tenir una independència literària, que el món tornis a sorprendre per la literatura catalana.
En el text de Lo Gaiter del Llobregat bàsicament es reivindica el català com a llengua, és una queixa a perquè l'hem deixat d'utilitzar i perquè fins i tot hem arribat a menysprear-lo. És doncs el sentiment per recuperar-lo el què es demana, i així poder restaurar-lo com a el què és, la nostra llengua. Personalment crec que aquesta ideologia renaixentista va ajudar molt a desenvolupar la literatura catalana tal i com la coneixem.
ResponEliminaALEIX FAMADA.
La llengua catalana estava en una decadència i en Joaquim Rubio Ors, conegut com a "Lo Gaiter del Llobregat", va fer aportacions per a recuperar el català com a llengua culta. La crida de'n Rubio va ser despertar als catalans de la seva indiferència. També va conscienciar sobre la conservació de la nostra llengua i estudiar les famoses obres d'antics mestres de Gai Saber. El text diu que Catalunya pot aspirar a la independència literària restablint els Jocs Florals i reconquistant la importància de la llengua que va tenir en altres èpoques.
ResponEliminaCrec que per un país el més important és el manteniment de la seva llengua i la seva cultura. Per a fer-ho, s'ha de donar el prestigi que mereixen els antics escriptors perquè no caiguin en l'oblit i així conservar la memòria històrica de la literatura catalana.
PAULA RIERA I CASTELLS, 1r batxillerat A
El poema Oda a la Pàtria de Carles Aribau tradicionalment sempre s'ha dit que va obrir les portes a la renaixença, cal també però, tenir en compte les reflexions sobre el menyspreu cap a la llengua i la literatura catalana de "Lo Gaiter de Llobregat", Joaquim Rubió i Ors, que va escriure en un llibre. Ell, igual que Carles Aribau, va relacionar el sentiment de pàtria amb l'amor a la llengua, dos conceptes que mai abans encara no s'havien associat.
ResponEliminaDurant la renaixença, la literatura catalana s'inspira molt amb la literatura medieval, quan es trobava en una època de resplendor. Rubió, amb nostàlgia, va reivindicar sobre la davallada que la literatura del país havia patit degut a la desconsideració dels mateixos catalans cap a aquesta. S'avergonyia de que es pogués arribar obviar la mateixa llengua materna amb tanta naturalitat.
Per sortir del període de decadència van caldre escriptors amb estima cap a la seva pàtria que recordessin als catalans el valor de la llengua i la literatura de Catalunya.
Laia Ordeix, 1r A BAT
Tot i que el poema Oda a la Pàtria de Carles Aribau es consideri l'inici de la renaixença, Lo Gaiter del Llobregat també jugà un paper molt important en l'inici d'aquest moviment amb un llibre que portava el seu nom.
ResponEliminaRubió ens explica com el català com a llengua i com a literatura ha estat víctima d'una gran decadència i pèrdua de prestigi. Així mateix reivindica al final que Catalunya pot encara resorgir i fer resorgir amb ella la seva llengua, la llengua oprimida de tots els catalans i catalanes qui pràcticament s'havia d'amagar per a poder parlar-la.
Va estar clau la figura dels escriptors catalans que van defensar la seva pàtria per a aconseguir de nou l'esplendor de la nostra llengua.
Arnau Roviró i Aliguer, 1er A BATX
El poema de Carles Aribau "Oda a la Pàtria" ha set tradicionalment atribuït a l'inici de la renaixença com a tal, ja que és qui va relacionar el sentiment de pàtria amb l'amor a la llengua per primera vegada. Joaquim Rubio Ors, conegut com a "Lo Gaiter de Llobregat", també va dedicar-se a treballar per assolir el mateix objectiu que Aribau però la seva feina no ha set reconeguda amb la mateixa importància que per part d'Aribau.
ResponEliminaEl que Rubió ens vol comunicar amb aquest fragment del llibre és el sentiment de desengany que li provoquen els que ignoren la seva pròpia pàtria i llengua. L'autor aspirava a fer conscients a aquells que cometien l'errada de menysprear la seva pròpia pàtria. Per tant el que desitjava era que aquests, percebessin de la mateixa manera que ell la terra i llengua catalana.
Mar Torrabias, 1r Batx C