divendres, 25 de maig de 2018

Literatura Catalana de Postguerra i l'exili


LITERATURA CATALANA DE POSTGUERRA 
(Apunts ppt: https://silviacaballeria.blogspot.com.es/2013/06/literatura-de-postguerra-catalunya.html )
i curt sobre la memòria històrica a càrrec de Ferran Giol, premiat a les CAC, a lescola
https://youtu.be/JcJhK_jd5iU

Corrandes d'exili. Joan Oliver
Recitades per l'autor:


Cantades per Lluís Llachhttps://www.youtube.com/watch?v=nuO0Vxstnkk

ÀNIMES NAVEGABLES -Xavi Sarrià Homenatge a les 500.000 persones que van travessar els Pirineus entre gener i febrer de 1939 fugint de la repressió franquista.



Vam escapar amb la nit a les butxaques
paisatges ocres el primer sol a les cares
fugint de casa amb les mirades foradades
tractant de refugiar-nos més enllà de les muntanyes

Vam trobar un lloc on protegir les esperances
llavis tallats les paraules cansades
les flames baixes cremaven els nostres marges
penjaven les promeses entre les branques trencades

Vam batallar per començar a sentir-nos lliures
cada vegada que ens tornava un cru somriure
cosint ferides sota les robes humides
rosegant un tros de pa i unes olives partides

Vam tancar els ulls sota el cel cobert d'estreles
el vent gelat eixugava llàgrimes velles
un bosc callat el cel immens negre i morat
i el teu foc que escalfava el meu cor esgotat
Vam somiar amb la lluna cavant riberes
als pits oberts de les nostres vides enceses
guiant la fúria que ens brollava imparable
i feia dels nostres cossos ànimes navegables

Vam despertar bruts i amagats enmig de l'alba
m'acariciaves els cabells molls de rosada
i mig adormida em repeties en veu baixa
el meu cor és ta casa, el meu cor és ta casa

Vam trobar el mar pels camins que eviten pobles
bancals de pedres que baixen des de les llomes
sendes trencades quatre pins entre les roques
una platja daurada on vam soterrar les hores

Vam caminar amb el fred tallant les galtes
una llum pàl·lida ens seguia a totes bandes
penya-segats mossegats per les ventades 
la sal enramada a les àncores llunyanes

Vam desitjar capgirar el cel sobre les aigües
construir un món sense fronteres ni gàbies
trencar cadenes ser nosaltres les cisalles
alliberar les penes amb crits com punyalades

Vam caure morts com el sol de la vesprada
arrecerats en una cova foradada
una foguera una frase esculpida
hui és el primer dia de la nostra vida


Com plora el mar. Joan Dausà 
 Com plora el mar
Com plora el mar
Com plora el mar
Com plora el mar

Quan veu un cos que cau,
un altre cos que cau
i la mort amb gust de sal
s'escola gola avall
i el fons els peixos corglaçats
imploren pietat 
i Neptú impotent abaixa el cap,
fa tant de mal però és llei de mar.

No entenc aquests humans
No entenc aquests humans
No entenc aquests humans
No entenc aquests humans
No entenc aquests humans
No entenc aquests humans
No entenc aquests humans
No entenc aquests humans
No entenc aquests humans
No entenc aquests humans

Com plora el mar
Com plora el mar
Com plora el mar

I les balenes que tants cops va dibuixar
se l'emporten quan ja tot ha passat
i el mar és un mirall 
i es fa un silenci llarg,

i blau.

Aquest post ens servirà per llegir i entendre els poemes de l'antologia dels autors: 
Màrius Torres, Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Carles Riba, Clementina Arderiu, Salvador Espriu, Agustí Bartra, Pere Quart, Rosa Leveroni i Miquel Martí i Pol 



5 comentaris:

  1. Els vídeos, personalment, em transmeten la sensació de desolació i despereació que causen la guerra i l'exili. Crec que el vídeo de "Com plora el mar" també es pot relacionar estretament amb l'exili de la guerra que es veu en el curtmetratge, ja que, ens els dos casos, s'hi reflecteix el rebuig dels països on els exilitats busquen ajuda. Finalment, penso que els tres vídeos volen transmetre la mateixa idea: la tristesa que provoca el d'estar lluny de casa per circumstàncies difícils.

    Sergi Ortiz, 1r bat C

    ResponSuprimeix
  2. Aquests vídeos em provoquen una gran sensació de buit dins meu. Em fan reflexionar sobre què som realment els humans i què és el que busquem. Ja no sé fins a quin punt ens podem auto declarar persones racionals i amb sentiments. Crec que aquests vídeos, però, també permeten veure la gent que dona tot el que pot per tal de seguir endavant tot i trobar-se en una situació adversa, o que intenten ajudar i donar un futur a aquelles persones més vulnerables. En tots els casos es reflecteix molt bé l’enyor per el lloc que considerem “casa” i també per a les persones que són importants.

    Júlia de Rocafiguera, 1r bat A

    ResponSuprimeix
  3. Tots som conscients del fet que hi va haver una guerra civil, i que en el món han passat, estan passant i passaran desgràcies. Però un realment no s'adona del significat de tot això fins que no si para a pensar. Després de veure aquests vídeos m'ha vingut com un xoc de realitat. Les sensacions d'angoixa i tristesa m'han omplert. Això em fa reflexionar i pensar què estem fent com a raça humana. Perquè ens posem barreres entre nosaltres mateixos i perquè deixem que els pensaments que ens separen ens destrueixin. En veure aquestes imatges, m'adono que molta gent ha viscut situacions molt díficils on han petit enyor i dolor. Tal com veiem en el curt i en el vídeo de ànimes navegables, a casa nostra també han passat desgràcies així i crec que el mínim que podem fer és honorar la valentía dels nostres avantpassats.
    Davant de la gent que ha passat i passa per adversitats com aquestes (exilis, guerres...), presento la meva gran admiració cap a ells ja que no hi ha ningú més valent que la persona que quan li cau el món a sobre, s'aixeca i tira endavant.

    Clara Tremosa, 1r bat C

    ResponSuprimeix
  4. Aquests vídeos provoquen una sensació de tristesa en les persones ja que es veuen imatges de gent que ha d’abandonar al seu país, marxar a l’exili per culpa de la guerra. Aquesta gent fa el màxim possible per abandonar el país, per tal de poder seguir tota la família unida i amb vida, i sobretot millorar el seu nivell de vida i sortir de la pobresa.

    Àlex Figueras, 1r BAT C

    ResponSuprimeix
  5. La primera sensació que m'han provocat els vídeos han set d'impotència. Mai m'havien fet reflexionar tant uns vídeos que mostressin i parlessin de l'exili. Durant aquest temps, també he après a pensar més en els altres, valorar més les petites coses i ser feliç per fer feliç als altres. En el vídeo de "Com plora el mar" podem veure com aquestes persones busquen la seva felicitat i la dels seus, encara que això sigui marxar de casa seva i deixar la vida que han construït, i aquesta felicitat som nosaltres mateixos els hi impedim.

    ResponSuprimeix