dimecres, 7 de març de 2018

QUIM MONZÓ, PREMI D'HONOR DE LES LLETRES CATALANES 2018


Ens alegrem del premi!!
   Per celebrar-ho, amb els alumnes de 4t ESO i 2n de Batxillerat llegim i escoltem el discurs a la Fira del llibre de Frankfurt 2007.
  I si voleu recuperar la narració:  A les portes de Troia, que vàrem llegir oralment, el primer trimestre, aquí teniu l'enllaç en aquest mateix bloc: 
http://silviacaballeria.blogspot.com.es/search?q=Monz%C3%B3
El discurs, en pdf i en vídeo:
https://www.vilaweb.cat/media/attach/vwedts/docs/discursinaugural.pdf




👉Copieu un parell de frases o algun fragment que us hagi sorprès o que considereu que és digne de ser llegit i recordat per la seva significació. 

25 comentaris:

  1. "Al llarg dels temps, la bonança de la història no ha estat al costat de la literatura catalana. Les llengües i les literatures no haurien de rebre mai el càstig de les estratègies geopolítiques, però el reben, i ben fort."
    "els escriptors més desconeguts haurien de ser els que més excitessin la set
    de lectura de les persones interessades a descobrir meravelles literàries, i no a seguir, simplement, el tam-tam comercial del que toca en cada moment."
    Marc Escribano

    ResponElimina
  2. “Sóc català. Catalunya avui és una província d’Espanya, però ¿què ha estat Catalunya? Catalunya ha estat la nació més gran del món.”
    "La gent és molt perspicaç i sempre dedueix coses, fins i tot ciutats que no són a cap mapa."

    Irene Salvans

    ResponElimina
  3. “sinó perquè el premi va molestar tant els puristes de la Nació- Estat (“Soyez propre, parlez français!”) que —mai més a la vida— cap literatura sense Estat ha tornat a tenir un premi Nobel.”

    “Sóc català. Catalunya avui és una província d’Espanya, però ¿què ha estat Catalunya? Catalunya ha estat la nació més gran del món.”

    Marc Vilaseca

    ResponElimina
  4. "Catalunya ha estat la nació més gran del món"
    "No sé com van les coses a d’altres països, però els asseguro que al meu la gent té tendència a pensar moltes coses, i a treure moltes conclusions"

    Bernat Nogué

    ResponElimina
  5. "Al llarg dels temps, la bonança de la història no ha estat al costat de la literatura catalana. Les llengües i les literatures no haurien de rebre mai el càstig de les estratègies geopolítiques, però el reben, i ben fort.”

    “Tot i que es tracti d’una Fira del Llibre, i els escriptors més desconeguts haurien de ser els que més excitessin la setde lectura de les persones interessades a descobrir meravelles literàries, i no a seguir, simplement, el tam-tam comercial del que toca en cada moment.”

    Ester Puig

    ResponElimina
  6. "Una de les particularitats més importants del qual cerimonial és, per cert, el temps. I això sí que ho té clar: quan arribi el moment d’acabar —el màxim de minuts estipulats són quinze— mirarà el rellotge [mira el rellotge] i dirà:
    —Res més. Moltes gràcies. Bona tarda." "De fet, si el discurs és part d’un ritual i, com en tots els rituals, el que importa realment és la forma, el protocol, l’americana, la corbata (o l’absència de corbata), ¿importa gaire què s’hi diu exactament?"

    ResponElimina
  7. "Abans d’acceptar l’encàrrec, l’escriptor en qüestió —català i,
per tant, gat escaldat"
    "Catalunya va tenir el primer Parlament, molt abans que Anglaterra. Catalunya va tenir les primeres Nacions Unides..."
    Pau Solà

    ResponElimina
  8. - "No sé com van les coses a d’altres països, però els asseguro que al meu la gent té tendència a pensar moltes coses, i a treure moltes conclusions"
    - "Per això el sorprèn que un muntatge com aquest —la Fira de Frankfurt, dedicada a la gran glòria de la indústria editorial— hagi decidit convidar una cultura amb una literatura desestructurada".
    Àgata Sala

    ResponElimina
  9. "Tot i que es tracti d’una Fira del Llibre, i els escriptors més desconeguts haurien de ser els que més excitessin la set de lectura de les persones interessades a descobrir meravelles literàries, i no a seguir, simplement, el tam-tam comercial del que toca en cada moment."
    "La gent és molt perspicaç i sempre dedueix coses, fins i tot ciutats que no són a cap mapa."

    ResponElimina
  10. Marc Vilaregut i Enric Macià7 de març de 2018 a les 12:31

    "Citar tots aquests escriptors (la majoria desconeguts pel món literari que es belluga per Frankfurt) ¿no farà que els assistents a la cerimònia d’obertura de la Fira del Llibre s’avorreixin de sentir noms que els sonen poc?" Quim Monzó

    ResponElimina
  11. "No sé com van les coses a d’altres països, però els asseguro que al meu la gent té tendència a pensar moltes coses, i a treure moltes conclusions" - Alex S.
    "Les llengües i les literatures no haurien de rebre mai el càstig de les estratègies geopolítiques, però el reben, i ben fort" - Alex S.
    "Si fas un pas endavant, malament per no haver-te quedat quiet. Si et quedes quiet, malament per no haver avançat" Jan F.
    "Encara que —siguem sincers— ¿quantes de les persones que assisteixin a aquest acte inaugural visitaran després aquesta exposició amb un interès no merament protocol·lari?" Jan F.

    ResponElimina
  12. 1. “Sóc català. Catalunya avui és una província d’Espanya, però ¿què ha estat Catalunya? Catalunya ha estat la nació més gran del món.
    Us explicaré per què. Catalunya va tenir el primer Parlament, molt abans que Anglaterra. Catalunya va tenir les primeres Nacions Unides...”

    2. "Tampoc no sap si hauria de citar els més grans dels que han configurat el fil literari que ens du fins avui: Bernat Metge, JV Foix, Narcís Oller, Anselm Turmeda, Joan Brossa, Joanot Martorell, Llorenç Villalonga, Jordi de Sant Jordi, Jaume Roig, Josep Carner, Jacint Verdaguer, Isabel de Villena, Josep Maria de Sagarra, Àngel Guimerà, Santiago Rusiñol, Joan Maragall, Eugeni d’Ors, Josep Pla, Joan Sales, Mercè Rodoreda... I ¿ho hauria de fer d’aquesta manera apilonada o els hauria d’esmentar per ordre cronològic?
    ¿O potser fóra millor no citar-ne cap?"

    Rut Prats i Marta Gómez

    ResponElimina
  13. “En ple segle XIII Ramon Llull va estructurar una llengua travada i rigorosa, la mateixa llengua en la que, de manera vibrant i corrompuda, encara parlem i escrivim ara.”

    “La literatura catalana és, clarament, una de les pedres fundacionals de la cultura europea. Cap literatura sense Estat d’aquesta Europa (que ara diuen que construïm entre tots), no ha estat ni és tan sòlida, tan dúctil i tan continuada.”

    ResponElimina
  14. "Al llarg dels temps, la bonança de la història no ha estat al costat de la literatura catalana."
    "Cap literatura sense Estat ha tornat a tenir un premi Nobel."

    Edu Aguirre

    ResponElimina
  15. "La gent és molt perspicaç i sempre dedueix coses, fins i tot ciutats que no són a cap mapa. Si fas un pas endavant, malament per no haver-te quedat quiet. Si et quedes quiet, malament per no haver avançat."

    "tot i que es tracti d’una Fira del Llibre, i els escriptors més desconeguts haurien de ser els que més excitessin la set de lectura de les persones interessades a descobrir meravelles literàries, i no a seguir, simplement, el tam-tam comercial del que toca en cada moment."

    ResponElimina
  16. “Català i,per tant, gat escaldat”


    “Són discursos a l’estil d’aquell que, durant la dictadura franquista, va fer a Nova York, a les Nacions Unides, el violoncel·lista Pau Casals. Va ser un discurs que
    va emocionar els catalans amb la mateixa intensitat que va deixar indiferents la resta d’habitants del planeta“

    Nil Isern

    ResponElimina
  17. "De fet, si el discurs és part d’un ritual i, com en tots els rituals, el que importa realment és la forma, el protocol, l’americana, la corbata."
    "Al llarg dels temps, la bonança de la història no ha estat al costat de la literatura catalana."
    ÀNGELS SIMON

    ResponElimina
  18. Marc Vilaregut i Enric Macià7 de març de 2018 a les 12:36

    "Tot i que es tracti d’una Fira del Llibre, i els escriptors més desconeguts haurien de ser els que més excitessin la set
    de lectura de les persones interessades a descobrir meravelles literàries, i no a seguir, simplement, el tam-tam comercial del que toca en cada moment." Quim Monzó

    ResponElimina
  19. Són discursos a l’estil d’aquell que, durant la dictadura franquista, va fer a Nova York, a les Nacions Unides, el violoncel·lista Pau Casals. Va ser un discurs que
    va emocionar els catalans amb la mateixa intensitat que va deixar indiferents la resta d’habitants del planeta.

    De fet, si el discurs és part d’un ritual i, com en tots els rituals, el que importa realment és la forma, el protocol, l’americana, la corbata (o l’absència de corbata), ¿importa gaire què s’hi diu exactament?

    ResponElimina
  20. “Sóc català. Catalunya avui és una província d’Espanya, però ¿què ha estat Catalunya? Catalunya ha estat la nació més gran del món.”

    "Facis una cosa o facis l'altra [...] la gent té un nivell de clarvidència. La gent és molt perspicaç i sempre dedueix coses"

    ResponElimina
  21. “Facis una cosa o facis l’altra —carreguis cap a la dreta o cap a l’esquerra, compris pomes o taronges— la gent té un alt nivell de clarividència.”

    “De fet, si el discurs és part d’un ritual i, com en tots els rituals, el que importa realment és la forma, el protocol, l’americana, la corbata (o l’absència de corbata), ¿importa gaire què s’hi diu exactament? ¿En una cerimònia religiosa feta en una llengua morta (una missa en llatí, per exemple), importa gaire que part dels fidels no entenguin el text?”

    Abril Tort

    ResponElimina
  22. “Facis una cosa o facis l’altra —carreguis cap a la dreta o cap a l’esquerra, compris pomes o taronges— la gent té un alt nivell de clarividència.”

    “Una de les particularitats més importants del qual cerimonial és, per cert, el temps.”

    Bruna Riera

    ResponElimina
  23. "Però, com més hi rumia, menys clar veu com hauria de ser el discurs."
    "Cap literatura sense Estat d’aquesta Europa (que ara diuen que construïm entre tots), no ha estat ni és tan sòlida, tan dúctil i tan continuada."

    Evelyn Ferreyra

    ResponElimina
  24. "Citar tots aquests escriptors (la majoria desconeguts pel món literari que es belluga per Frankfurt) ¿no farà que els assistents a la cerimònia d’obertura de la Fira del Llibre s’avorreixin de sentir noms que els sonen poc? ¿No farà que mirin el rellotge i pensin: “Quin rotllo, aquest home!”?"

    "De fet, si el discurs és part d’un ritual i, com en tots els rituals, el que importa realment és la forma, el protocol, l’americana, la corbata (o l’absència de corbata), ¿importa gaire què s’hi diu exactament?"

    ResponElimina
  25. Però, com més hi rumia, menys clar veu com hauria de ser el discurs. Ja que molta gent té del món una idea feta a partir de la geometria actual del poder políticocultural, potser podria explicar que, a Europa.
    Gairebé sempre, en tots aquests discursos hi ha una gran exaltació de la cultura pròpia, i veu clar que, sempre (en cada cas passa el mateix), a qui no pertany a la cultura exaltada tots aquests discursos li sonen distants, com la remor de l’aigua que va riu avall sense que hi parem atenció.
    Aitor Ullrich

    ResponElimina