diumenge, 1 d’octubre de 2017

SOLITUD de Víctor Català- Guia de lectura

 Si voleu fer un seguiment rigorós de la lectura de Solitud, aneu seguint les preguntes que es plantegen en aquest dossier. 

12 comentaris:

  1. Personalment, aquesta novel·la m'ha agradat molt, ja que, tot i ser complicat d'entendre, l'història que acaba explicant he trobat que finalment és molt reveladora per part de la Mila. Aquesta decideix fer un pas endavant i marxar de l'ermita per tal de començar de nou, tenint en compte que al mateix temps és un personatge derrotat per la natura.
    Tot i això, també m'ha agradat pel fet de mostrar maneres diferents de veure la vida, sabent que aquesta es pot presentar d'una forma molt fosca però ser capaç de veure-la d'una manera més clara, amb aquest vitalisme i positivisme que sorgeix a algun moment de l'obra.

    -Joana Aranda

    ResponElimina
  2. Personalment, Solitud m’ha sorprès gratament ja que al ser un clàssic, em pensava que seria la típica novel•la avorrida i difícil de llegir. En canvi, ha se’t totalment el contrari.
    El principi sí que em va costar entendre’l i arrencar, però un cop vaig tenir el missatge que el llibre volia transmetre comprès, no podia parar de llegir i estava totalment enganxada a la història de la Mila. Me’l tornaria a llegir sense cap problema.
    El que més em va costar va ser el vocabulari, ja que les paraules que fa servir són molt de l’època. Però, tot i així amb el context es poden arribar a entendre amb facilitat. Així que la meva valoració personal, és que recomanaria aquest llibre a tots els adolescents i adults, perquè considero que almenys s’ha d’haver llegit un cop a la vida mínim.
    Clara Pérez Pou

    ResponElimina
  3. Solitud per mi ha estat una gran explosió literària i una màxima representació de la narrativa modernista. Des del meu punt de vista és una novel•la molt ben estructurada, aconsegueix atrapar al lector a partir de la condensació narrativa que hi ha al final de cada capítol, i també, en quant la trama argumental que té l'essència de Víctor Català. Em quedo amb el personatge de la Mila, la protagonista, i amb la manera la qual es consolida al final d'aquesta novel•la iniciàtica, completant-se com a individu. Solitud sense dubte, hauria de ser una lectura indispensable per llegir en alguna etapa de la vida. No deixa indiferent a ningú. -Helena Ordeig

    ResponElimina
  4. La novel•la de Solitud al principi pot semblar una mica feixuga, però a mesura que la vas llegint i vas descobrint la trama real de la lectura, t’hi vas enganxant més i més. La protagonista, la Mila, trobo que a través de la seva visió i percepció de les coses que li passen podem aprendre moltes coses de la vida real i per això penso que és un llibre d’aquells que has de llegir si o si.

    Carlota Vall-Arderiu Vernis

    ResponElimina
  5. "Solitud" ha estat, per a mi, com observar de lluny la consciència de totes les dones. M'ha ajudat a comprendre que - tot i que la cultura ha evolucionat molt - sovint estem soles davant d'un món d'homes, que constantment ens margina, que ens desafia, especialment si volem seguir camins que no són convencionals. Com la protagonista, davant d'aquestes adversitats, tant sols tenim dues opcions: enfonsar-nos i compadir-nos, o desempolsegar-nos la roba i seguir caminant. Llegir aquesta novel·la, que valoraré molt d'ara en endavant, m'ha aportat, doncs voluntat per seguir creixent com a persona, com a dona, i fins i tot, com a futura mare. I és que, on seríem, si no fos per dones com la Mila?

    Berta Codina

    ResponElimina
  6. Solitud per a mi ha estat un llibre més a llegir durant el curs escolar. Personalment no m'ha agradat l'argument que pel que fa al meu gust és massa pobre i no l'he trobat interessant ja que en cap moment m'ha captat. Si que és veritat que és un llibre molt ben escrit i molt ric lingüísticament.

    Berta Torras i Febrer

    ResponElimina
  7. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  8. Solitud és una novel•la que no m'ha agradat per la manera en la que està escrit, ja que no le acabat d'entendre. Crec que el tema del que tracta Víctor Català tot i estar molt avançat per el moment en el que es va publicar. I encara que no l'acabes d'entendre el tema del que parla m'agrada.
    Mireia Cortés

    ResponElimina
  9. Per a mi la novel•la solitud és una obra de reflexió en la qual es necessita molta atenció a l'hora de llegir. Has d'estar molt atent ja que hi apareixen constantment símbols els quals van més enllà de la realitat.
    M'ha agradat molt no només per com està escrit sinó també perquè Caterina Albert s'atreveix a escriure temes molt atrevits com el paper que tenien les dones en aquella època.

    Mariona Jorba i Solsona

    ResponElimina
  10. De la novel·la de Víctor Català, Solitud, en faig una valoració positiva la qual no feia abans de comprendre el verdader significat de l’obra i l’actitud dels personatges en ella.
    Un cop he descobert el paper que aquetss prenen en Solitud he gaudit del relat com també he pres consciència del l’artista modernista suposa davant el món.

    Claudia Casadesus

    ResponElimina
  11. Solitud és una gran novel.la ja que pot ser interpretada des de diverses perspectives i tracta temes com l'autoconeixement i la complexitat de les relacions humanes. No obstant, no ha estat una de les lectures que més m'han agradat ja que considero que les descripcions que es fan són massa extenses i contenen simbolismes que requereixen informar-se per entendre'ls en la seva totalitat. Per tant, sense una prèvia preparació o una posterior discussió pot ser difícil captar el sentit complet de l'obra.

    Clara Sayós

    ResponElimina
  12. Solitud és una novel·la molt complexa i una mica feixuga, tant en el llenguatge com en el contingut ja que hi ha molts símbols que costen d’interpretar i tracta sobre diversos temes. Tot i ser difícil m’ha agradat ja que enriqueix en el teu autoconeixement i en alguns moments et pots sentir identificat amb el personatge principal, la Mila.

    Laia de Salsas Vilà

    ResponElimina