dijous, 31 d’agost del 2017

Víctor Català- Caterina Albert (Docuficció TV3)


DOCUFICCIÓ

  •  Per què Solitud és una novel·la moderna, segons Joaquim Molas? 
  •  Dualisme i Monisme defineix aquests conceptes a partir de les paraules de Jordi Castellanos, i concreta si es donen o no a Solitud
  • Podem parlar de la influència de Shopenhauer a la novel·la de Víctor Català? Argumenta la resposta. 
  • Recull les diferents definicions de la novel·la que es donen al llarg del documental i justifica-la (cal anotar qui fa la definició) 

5 comentaris:


  1. Per què Solitud és una novel·la moderna, segons Joaquim Molas?

    Tal com diu ell a la docuficció: “Solitud inicia la modernitat en la novel·la catalana”, això és així perquè trenca amb l’estructura narrativa del segle XIX i li dona a la novel·la una dimensió formal i mítica nova a Catalunya. A més, la novel·la toca un tema universal: la solitud d’una dona, portat a un cas extrem.
    Solitud, com sabem, és una novel·la que consta amb un narrador introspectiu, que veu les accions a partir dels ulls de la Mila, i, per tant, nosaltres, lectors, rebem una informació subjectiva basada en els pensaments de la protagonista. Aquest fet, per si sol, no deixa de ser molt innovador. A més, Solitud consta d’una dimensió mítica, això és, que les rondalles, contes i històries plenes de símbols que explica el pastor adquireixen un doble sentit al llarg de la novel·la i deixen entreveure i suggereixen molts fets. A més, trobem una caracterització extraordinària dels personatges i ambients, sovint animalitzats, per part de Caterina Albert.
    En definitiva, és una novel·la que en aquests aspectes és molt trencadora amb les generacions d’escriptors anteriors.

    Dualisme i Monisme defineix aquests conceptes a partir de les paraules de Jordi Castellanos, i concreta si es donen o no a Solitud

    D’una banda, el Dualisme és un corrent que domina en el modernisme i que es caracteritza per una visió dual i maniquea del món, originària de Schopenhauer i del Decadentisme i Baudelaire. El Dualisme és una constant en aquesta novel·la de Víctor Català, en què tot té una doble cara o faceta i la seva antítesi.
    Es concep l’home com un ésser clarament dual, on es debat constantment entre el bé i el mal, entre instint i raó. Això es concretarà molt bé amb la presència de l’Ànima i el pastor, dos personatges antitètics a l’obra.

    D’altra banda, el Monisme entén que l’home forma part de l’univers i n’és la síntesi. Correspondria al vitalisme i és el corrent que es dona a Maragall. Ara bé, Víctor Català es mou entre ambdós, encara que es decantarà cap al dualisme.
    El Monisme s’observa en certa mesura en la figura del pastor, la visió angèlica i protectora, que mostra un vitalisme constant durant la obra i que empeny a la Mila a descobrir la bellesa del seu entorn mitjançant les seves rondalles.

    Podem parlar de la influència de Schopenhauer a la novel·la de Víctor Català? Argumenta la resposta.

    La visió de Schopenhauer és una visió maniquea del món. Per maniquea, es fa referència al corrent religiós Maniqueisme, que concep que al món existeixen dos principis fonamentals: el bé i el mal.
    En aquest sentit podem parlar d’una influència schopenhaueriana, ja que com s’ha contestat en la pregunta anterior, la Mila es mou constantment entre ambdues forces. Segurament, Solitud no només rep influències d’aquest Maniqueisme, sinó també d’altres trets del pensament de Schopenhauer.

    Recull les diferents definicions de la novel·la que es donen al llarg del documental i justifica-la (cal anotar qui fa la definició)

    “Per a mi Solitud és una novel·la universal, perquè toca un tema universal” – Joaquim Molas

    Solitud és una novel·la que per la seva temàtica avui dia es manté vigent, és a dir, es produeixen uns fets que avui dia podrien succeir igualment tant en un marc rural com en un urbà. A més, la temàtica pot interessar a un públic general, ja que és d’actualitat i en cap cas és, en aquest sentit, antiga o ancorada al passat.

    “Solitud és una novel·la moderna, molt moderna. Jo crec que inicia la modernitat en la
    novel·la catalana” – Joaquim Molas

    (Argumentat a la primera pregunta)

    “Solitud és una novel·la que explica l’itinerari d’una noia acabada de casar cap a ella mateixa” – Jordi Castellanos

    La novel·la inicia amb un viatge cap a la muntanya. En certa manera, aquest podria ser un viatge iniciàtic i d’autoconeixement. És més, la novel·la no deixa de tractar sobre aquest tema i sobre la superació humana, amb una tensió entre l’individu i l’entorn contra la que ha de lluitar aquest individu per conèixer-se a si mateix.


    Núria Bosch Masip

    ResponElimina
  2. 1. Segons Joaquim Molas, Solitud és una novel·la moderna, ja que trenca amb l'estructura narrativa del segle XIX i dóna a la novel·la una dimensió formal i a la vegada una mítica que és nova aquí. I això fa que avui en dia sigui una novel·la que pot intressar.

    2.Jordi Castellanos defineix Dualisme com un corrent amb una visió maniquea del món que presenta l'home com a àngel, dimoni, natura, cultura, instint i raó. Com podem veure reflectir a Solitud amb la presència de l'ànima i el pastor. Pel que fa a Monisme també el defineix com un corrent però en aquest cas un corrent en què l'home forma part de l'univers. El monisme també es veu reflectit a Solitud tot i que no amb tanta presència com el Dualisme.

    3. Sophenhauer va influir en la novel·la de Víctor Català, ja que el Dualisme, com diu Catellanos a més a més de provenir del decadentisme i de Bodelair, prové de Sophenhauer.

    4. Jordi Castellanos la defineix de diferents maneres: Com una novel·la que s'enfronta a la realitat i reflecteix sinceritat, com a una novel·la que acaba de casar cap a ser ella mateixa i una novel·la intima. També trobem definicions de Joaquim Molas com a una novel·la universal i moderna.

    Mateu Sabala.

    ResponElimina
  3. 1.
    És una novel·la moderna perqué trenca amb l'estructura narrativa del segle XIX i dona a la novel·la una dimensió formal i a la vegada una versió moderna. A més la novel·la toca un tema universal: la solitud d'una dona, portat a un cas extrem i això fa que Solitud sigui una novel·la trencadora amb tan reconeixement dins la literatura catalana.

    2.
    Segons Jordi Castellanos el Dualisme té una visió maniquea del món la qual representa a l'home com a ángel, dimoni, natura, cultura, instin, raó... Aquest cas el podem trobar en Solitud en els primers capítols amb l'aparició de l'ànima i el pastor. Pel que fa al Monisme Jordi Castellanos interpreta que l'home forma part de l'univers aquest doncs està relacionat de manera molt directa amb Joan Maragall i la seva poesia.

    3.
    Sí, podriem parlar de la influència de Shopenhauer en la novel·la ja que com ens diu Jordi Catellanos el Dualisme predomina en Solitud i aquest esta influenciat per Shopenhauer

    4.
    Jordi Castellanos la defineix com una novel·la que s'enfronta a la realitat , com a una novel·la que acaba de casar cap a ser ella mateixa i com una novel·la íntima. A part Joaquim Molas també aporta les seves definicions com a una novel·la universal i moderna.

    Àlex Valls

    ResponElimina
  4. 1. Per què Solitud és una novel•la moderna, segons Joaquim Molas?

    Solitud segons Joaquim Moles, és una novel•la moderna degut a que aquesta trenca amb l’estructura narrativa del segle XIX, i li dona una dimensió formal i mítica que era nova a Catalunya. Aquesta dimensió formal, podem considerar que és innovadora, degut a que la forma de redactar, és diferent respecte les demès, ja que aquesta està redactada a partir d’un narrador el qual no és cap dels personatges de l’obra, però alhora la narra a partir dels ulls de la Mila, fet que ens pot fer confondre la protagonista pel narrador. I la innovació en la part mítica la trobem degut a que l’autora,utilitza constantment el doble sentit a partir de les rondalles, somnis, animalitzacions... les quals fan estar sempre atent al lector.

    2.Dualisme i Monisme defineix aquests conceptes a partir de les paraules de Jordi Castellanos, i concreta si es donen o no a Solitud

    Dualisme és la visió maniquea del món, la qual prové de Schopenhauer, del decadentisme i de Baudelaire. Aquesta ens presenta l’home escindit, el qual sempre és troba en contradicció entre l’àngel i el dimoni, entre l’instint i la raó. Aquesta visió és la que domina en la novel•la modernista, i en la qual Víctor Català es decantarà. Fent-la evident en les seves novel•les, com per exemple veiem clarament en Solitud, on veiem la representació de dues forces antitètiques representades pel pastor i l’ànima.
    El monisme, en canvi, entén que l’home forma part del l’univers i n'és el compendi. Tot hi que com hem dit anteriorment, Víctor Català es decanta cap el dualisme, es mou una mica entre les dues visions per tant, aquest també apareix en la novel•la però no d’una forma tant evident.

    3.Podem parlar de la influència de Shopenhauer a la novel•la de Víctor Català? Argumenta la resposta.

    Schopenhauer sí que podem dir que influencia a l’obre, degut a que com hem dit anteriorment ell és l’originari de la visió maniquea en què es basa el dualisme. Visió que representa les dues forces conegudes com el bé i el mal. Forces amb les quals es mou constantment la protagonista dins l’obra.

    4.Recull les diferents definicions de la novel•la que es donen al llarg del documental i justifica-la (cal anotar qui fa la definició)

    “Per mi solitud és una novel•la universal perquè toca un tema universal, el tema de la solitud” Joaquim Molas
    La novel•la tracta un tema universal i que a més es manté vigent, en el context urbà, concretament les ciutats, on la solitud de les persones és un tema molt present. Això causa que la novel•la encara sigui molt reconeguda i llegida actualment.

    “Solitud és una novel•la moderna, molt moderna. jo crec que inicia la modernitat en la novel•la.” Joaquim Molas
    Com hem dit en la primera pregunta, és una novel•la moderna ja que trenca amb l’estructura narrativa d’aquella època i, li dona una dimensió formal i mítica que era nova a Catalunya.

    “Solitud és una novel•la que explica l’itinerari d’una noia acabada de casar cap a ella mateixa, cap a ser ella mateixa.” Jordi Castellanos
    Podem considerar que la novel•la és, una novel•la d'auto-coneixement i aprenentatge, degut a que el fet d’anar aprenen contínuament és el que li permet a la protagonista deixar de dependre dels altres, com fa al llarg de tota la novel•la, a ser capaç de prendre una decisió pròpia al final.

    Isabel Arbós.

    ResponElimina