Hem llegit, en pantalla i en silenci, el poema Covava l'ou de la mort blanca, alguns versos del qual, us han semblat realment colpidors. Us l'adjuntem a continuació:
Covava l'ou de la mort blanca
sota l'aixella, arran de pit
i cegament alletava
l'ombra de l'ala de la nit.
No ploris per mi mare a punta d'alba.
No ploris per mi mare, plora amb mi.
Esclatava la rosa monstruosa
botó de glaç
on lleva el crit.
Mare, no ploris per mi, mare.
No ploris per mi mare, plora amb mi.
Que el teu plor treni amb el meu la xarxa
sota els meus peus vacil·lants
en el trapezi
on em contorsiono
agafada a la mà de l'esglai
de l'ombra.
Com la veu del castrat
que s'eleva fins a l'excés de la
mancança.
Des de la pèrdua que sagna
en el cant cristal·lí com una deu.
La deu primera, mare.
(Del poemari pòstum «Raó del cos»)
També hem parlat del seu dietari, escrit poc temps després que li diagnostiquessin el càncer. Com que hem vist que interessava us adjuntem la informació sobre aquest dietari, que porta per títol:
El senyal de la pèrdua (cliqueu)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada