La infografia s'imposa a altres formats de comunicació escrita i visual. La seva capacitat per a transmetre informació de manera gràfica, la facilitat de consulta i de compartir fan que aquesta tipologia sigui un bon recurs per a l'aprenentatge de qualsevol disciplina. Tot i així, com qualsevol tipologia textual, té uns requisists que cal tenir present. En aquests enllaços facilitem informació sobre aquesta tècnica on, a més, trobareu models diferents en funció dels objectius i la finalitat comunicativa.
1.- Informació molt completa sobre l'ús de la infografia a les aules. Hi trobareu també un ppt de Felipe Zayas sobre els textos discontinus:
http://www.educacontic.es/blog/de-los-textos-discontinuos-y-la-diversidad-textual-el-uso-de-la-infografia-en-el-aula
2.- Què és una infografia, requisits (article breu) http://www.ull.es/publicaciones/latina/z8/r4el.htm
3.- Com fer infografies atractives sense Photoshop:
http://blog.hubspot.es/marketing/como-hacer-infografias-atractivas-sin-photoshop#.VMyBQR6-KZk.blogger
4.- Generadores de infografías
http://www.entramar.mvl.edu.ar/?p=16286
Una aplicació molt interessant per a iPads o per Web és el Picktochart (cal donar-se d'alta però va bé per a la creació de pósters i per penjar a Pinterest
5.- Models d'exemple:
http://www.monografias.com/trabajos59/la-infografia/la-infografia2.shtml#xtipos
dissabte, 31 de gener del 2015
dimecres, 28 de gener del 2015
dilluns, 26 de gener del 2015
divendres, 23 de gener del 2015
sTM a l'Infern! de la Divina Comèdia de Dante Alighieri. Comencem el projecte!
No podem començar aquesta lectura i aquest projecte sense tenir clar què volem dir quan parlem de "CLÀSSICS" i per fer-ho qui millor que la nostra coneguda Laura Borràs amb els seus BITS!
i per descomptat, anem a veure com ens presenta La Divina Comèdia:
https://www.educaixa.com/ca/-/bits-de-literatura-la-divina-comedia
Ara ja estem preparats per començar!
i per descomptat, anem a veure com ens presenta La Divina Comèdia:
https://www.educaixa.com/ca/-/bits-de-literatura-la-divina-comedia
Ara ja estem preparats per començar!
dimarts, 20 de gener del 2015
CIDE HAMETE BENENGELÍ
1.- ¿QUÉ PODEMOS DECIR SOBRE CIDE HAMETE BENENGELÍ? QUIÉN ERA?2.- ¿QUÉ FUNCIÓN REALIZA EN LA OBRA?
3.- VAMOS A BUSCAR TRES FRAGMENTOS EN DONDE APAREZCA (Apuntamos libro, capítulo y página)
Enlaces de consulta:
http://es.wikipedia.org/wiki/Cide_Hamete_Benengeli
http://elpais.com/diario/2005/12/31/babelia/1135990219_850215.html
Tres alumnos de clase van a presentar y explicar:
1.- Un loco cuerdo y un escudero leal
2.- Contra los libros de Caballerías
3.- Una novela alegre y triste / Una novela viva
Vamos a tomar apuntes de su explicación y la profesora los validará divendres, 16 de gener del 2015
Dos poemes d'Ausiàs March, dues reflexions
29.
Si com lo taur se'n va fuit pel desert
quan és sobrat per son semblant qui el força
ne torna mai fins ha cobrada força
per destruir aquell qui l'ha desert,
tot enaixí em cové llunyar de vçós,
car vostre gest mon esforç ha confús:
no tornaré fins del tot haja fus
la gran paor qui em tol ser delitós.
Si com lo taur se'n va fuit pel desert
quan és sobrat per son semblant qui el força
ne torna mai fins ha cobrada força
per destruir aquell qui l'ha desert,
tot enaixí em cové llunyar de vçós,
car vostre gest mon esforç ha confús:
no tornaré fins del tot haja fus
la gran paor qui em tol ser delitós.
68.
No em pren així com al petit vailet
qui va cercant senyor qui festa el faça
tenint-lo cald en lo temps de la glaça
e fresc, d'estiu, com la calor se met,
preant molt poc la valor del senyor
e concebent desalt de sa manera,
veent molt clar que té mala carrera
de canviar son estat en major.
Jo son aquell qui en lo temps de tempesta,
quan les més gents festegen prop los focs
e pusc haver ab ells los propis jocs,
vaig sobre neu, descalç, ab nua testa,
servint senyor qui jamés fon vassall
ne el venc esment de fer mai homenatge
e en tot lleig fet hagué lo cor salvatge:
solament diu que bon guardó no em fall.
Plena de seny, lleigs desigs de mi tall:
herbes no es fan males en mon ribatge.
Sia entès com dins en mon coratge
los pensaments no em davallen avall.
ALTRES POEMES: http://perso.wanadoo.es/lipmic/Poecat/march.htm#Quins%20tan%20segurs%20consells...
No em pren així com al petit vailet
qui va cercant senyor qui festa el faça
tenint-lo cald en lo temps de la glaça
e fresc, d'estiu, com la calor se met,
preant molt poc la valor del senyor
e concebent desalt de sa manera,
veent molt clar que té mala carrera
de canviar son estat en major.
Jo son aquell qui en lo temps de tempesta,
quan les més gents festegen prop los focs
e pusc haver ab ells los propis jocs,
vaig sobre neu, descalç, ab nua testa,
servint senyor qui jamés fon vassall
ne el venc esment de fer mai homenatge
e en tot lleig fet hagué lo cor salvatge:
solament diu que bon guardó no em fall.
Plena de seny, lleigs desigs de mi tall:
herbes no es fan males en mon ribatge.
Sia entès com dins en mon coratge
los pensaments no em davallen avall.
ALTRES POEMES: http://perso.wanadoo.es/lipmic/Poecat/march.htm#Quins%20tan%20segurs%20consells...
Ausiàs March, un poeta veraç
Ausiàs March, poeta veraç, poeta moral
"— Què fa d'Ausiàs March un poeta extraordinari?
"— La seva capacitat de dir la veritat. La capacitat extraordinària d'expressió. La seva llengua és extraordinària i, a més de dir la veritat, sap que fa por. Per tant, això que he observat suara, el salt d'una paraula que sembla innòcua a la realitat del cardar, la gent no el fa. Aquest salt fa por. Ausiàs March ha estat molt mal llegit. Això de veure que comença essent un petit idiota més o menys cretí —en la concepció de l'amor angèlic i bestial—, i tot el cicle d'Ausiàs March vist com a totalitat, això no s'ha vist, no es veu, no té relleu dins el que s'escriu d'ell. Fixi's, un home com Joan Fuster se n'havia d'haver adonat i no recordo que en digués res. I ningú no llegeix Ausiàs March. En això, hi insisteixo. Aquesta veritat que diu Ausiàs March no interessa ningú. Els professionals de l'estudi de la literatura no se n'adonen. Ells van fent la seva feineta... La gent hauria d'anar amb Ausiàs March sota el braç. Això de donar la veritat, als savis, no els interessa. Llegeixen la paraula "delit" i no veuen que ha de ser la rebolcada, com diuen els de TV3." (Joan Ferraté entrevistat per Lluís Bonada)
"— La seva capacitat de dir la veritat. La capacitat extraordinària d'expressió. La seva llengua és extraordinària i, a més de dir la veritat, sap que fa por. Per tant, això que he observat suara, el salt d'una paraula que sembla innòcua a la realitat del cardar, la gent no el fa. Aquest salt fa por. Ausiàs March ha estat molt mal llegit. Això de veure que comença essent un petit idiota més o menys cretí —en la concepció de l'amor angèlic i bestial—, i tot el cicle d'Ausiàs March vist com a totalitat, això no s'ha vist, no es veu, no té relleu dins el que s'escriu d'ell. Fixi's, un home com Joan Fuster se n'havia d'haver adonat i no recordo que en digués res. I ningú no llegeix Ausiàs March. En això, hi insisteixo. Aquesta veritat que diu Ausiàs March no interessa ningú. Els professionals de l'estudi de la literatura no se n'adonen. Ells van fent la seva feineta... La gent hauria d'anar amb Ausiàs March sota el braç. Això de donar la veritat, als savis, no els interessa. Llegeixen la paraula "delit" i no veuen que ha de ser la rebolcada, com diuen els de TV3." (Joan Ferraté entrevistat per Lluís Bonada)
"Ausias March és un gran poeta que amb tota valentia es posa els més greus problemes que poden sotjar els homes, mai no amaga ni dissimula les seves febleses, els seus errors, la seva follia amorosa, i prescindeix d'un fals pudor que podria cobrir les seves misèries humanes." Parlant del cant espiritual, diu Riquer: "Els ascetes i els místics de vegades expressen idees semblants" "Tot lector modern que s'acosta a les poesies d'Ausias March es troba sorprès pel to sentenciós, doctrinal i moral que constantment apareix en llurs versos, fins i tot en moltes d'aquelles cançons que són essencialment amororses, en els cants de Mort i en algunes estrofes de l'Espiritual." (Riquer, p. 535 i 540).
"Uns tres quarts de les poesies es refereixen a l'amor [...]No obstant, mirant l'obra de March en conjunt, hom està temptat de considerar-la poesia moral, més que poesia amorosa." (Terry).
La mort del poeta
Mor a València el 3 de març de 1459. No tingué fills de les esposes però sí d’altres dones; cinc en total, un dels quals d’una esclava seva. Segons diu Joan Ferraté “Sembla que va cardar tota la vida molt bé” (Joan Ferraté entrevistat per Lluís Bonada: "Era un salvatge i un insolent", El Temps, núm. 645 (octubre 1996). El que caracteritza el poeta és la seva sinceritat, la capacitat de dir la veritat. Va escriure, en total, 128 poemes, més de 10.000 versos, que deixà en manuscrit a la seva mort i que no foren publicats en llibre fins prop d’un segle més tard.
www.mallorcaweb
dilluns, 12 de gener del 2015
Subscriure's a:
Missatges (Atom)