La literatura, i especialment la poesia, ha estat sempre una eina poderosa per captar i expressar l’experiència humana en tota la seva complexitat. És un mirall que reflecteix tant els moments de bellesa i serenor com els de dolor, impotència, ira i frustració. Els poetes, amb la seva sensibilitat i la seva paraula viva, aconsegueixen donar veu a emocions que sovint no sabem com expressar. En els versos es troba un refugi, una manera de compartir el sofriment i de posar-hi paraules que potser no són les nostres, però que ressonen dins nostre amb la força d’una veritat profunda i col·lectiva.
Quan els desastres naturals colpegen, com el que recentment ha assolat València amb pluges intenses que han deixat darrere seu pèrdues irreparables, la poesia es converteix en un espai per a la reflexió, la denúncia i la comunió amb el dolor del poble. La pluja, el fang, la destrucció i la impotència són imatges que es poden trobar en la veu de poetes com Vicent Andrés Estellés i Raimon. Els seus textos reflecteixen una realitat crua i autèntica, una mirada sincera sobre el sofriment, però també sobre la força i la resistència del poble davant l’adversitat.
Els versos que llegirem a continuació ens apropen a aquesta realitat col·lectiva. Vicent Andrés Estellés, amb la seva veu intensa i compromesa, ens mostra la necessitat d’expressar el que es viu i es pateix, de no callar malgrat la duresa de la realitat. Al seu torn, Raimon posa en paraules el desordre d’una pluja que, lluny de beneir, esdevé una amenaça constant. A través d’aquests poemes, els autors ens recorden que la literatura ens acompanya, ens dona eines per sentir i per comprendre, i ens ajuda a connectar-nos amb els altres en els moments més difícils.(TEXT XGPT)
De l’autor Vicent Andrés Estellés: (quatre línies sobre l'autor en aquest mateix bloc)
“ASSUMIRÀS la veu d'un poble,
i serà la veu del teu poble,
i seràs, per a sempre, poble,
i patiràs, i esperaràs,
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera.
I tindràs fam i tindràs set,
no podràs escriure els poemes
i callaràs tota la nit
mentre dormen les teues gents,
i tu sols estaràs despert,
i tu estaràs despert per tots.” (Text sencer...)
“Sóc un home que no té més remei que escriure,
i no té més remei que escriure certes coses,
i les diu, i les diu com les veu, com les sent,
o potser com les viu, amargament, amb presses,
amb una coentor des dels peus al cervell,
en carn viva, cremant-li en les boles dels ulls.”
Del Cantautor Raimon:
“Al meu país la pluja no sap ploure:
o plou poc o plou massa;
si plou poc és la sequera,
si plou massa és la catàstrofe.
¿Qui portarà la pluja a escola?
¿Qui li dirà com s'ha de ploure?
Al meu país la pluja no sap ploure.” (Per escoltar i el text sencer...)
*TV3 "LA DANA MÉS MORTAL" 30 MINUTS
I, en connexió amb la Literatura clàssica, us recomanem aquest article d’Antoni Puigvert, publicat a la Vanguardia, d’avui mateix, dia 4 de novembre.
