El capsigrany de ratolí- conte popular

 

ANEM DE LLIBRERIES

            Crònica d'una visita a les llibreries de Vic de Blanca R.

El passat dimecres 18, a l’hora de Literatura Universal, vam fer una sortida per diverses llibreries de la ciutat, i la veritat és que va ser una experiència molt especial. La primera parada va ser a Foster & Wallace, una llibreria que em va encantar des del primer moment. Tenia un ambient molt acollidor i els llibres estaven distribuïts d’una manera que feia molt fàcil trobar coses interessants. Vaig tenir la sensació que en aquest lloc cada racó amagava alguna història que valia la pena descobrir.

Després vam anar a la llibreria Anglada, que era molt diferent de la primera. Aquí tot era més tranquil i ordenat, amb un silenci que convidava a explorar amb calma. Em va semblar un lloc ideal per buscar aquelles lectures que normalment passen més desapercebudes, i el fet de poder passejar entre els prestatges sense pressa ho va fer molt agradable.

La tercera parada va ser a la Muntanya de Llibres, una llibreria que em va transmetre una sensació molt càlida i propera. Era un lloc ampli i acollidor, és veia tan gran i espaiós que venir ganes de quedar-s’hi una bona estona.

Per acabar, vam anar a l’Abacus, que és una llibreria més gran i coneguda. Aquí la Sílvia ens va demanar que triéssim un llibre que ens cridés l’atenció i que després expliquéssim perquè l’havíem escollit. Em va semblar una activitat molt original perquè ens va fer pensar en els nostres interessos i connectar amb la lectura d’una manera més personal.

Després de donar-hi moltes voltes, vaig decidir-me per Los diez negritos d’Agatha Christie. Sempre m’ha agradat el gènere de misteri, i aquesta autora és molt coneguda per les seves històries plenes de suspens. Vaig triar aquest llibre perquè la seva trama em sembla molt intrigant, i també perquè m’agrada la idea d’intentar descobrir què passarà abans d’arribar al final. Crec que serà una lectura que em sorprendrà molt i que em mantindrà enganxada fins a l’última pàgina. I ja que ara s'acosten festes put ser puc tenir el plaer de llegir-lo.

En general, aquesta sortida va ser una experiència molt enriquidora. M’ho vaig passar molt bé descobrint llibreries noves i connectant amb els llibres d’una manera diferent. Va ser una activitat molt interessant que em va fer valorar encara més el plaer de llegir i de conèixer llocs que et poden obrir portes a nous mons.

VIATGE RIMA AMB APRENENTATGE

Amb els alumnes de 4t SO, per tancar el trimestre dedicat a la Literatura de viatges i després d’haver llegit una adaptació de l’Odissea d’Homer i una antologia de textos literaris*, hem visualitzat i comentat la pel•lícula Alícia al país de les meravelles del director Tim Burton (2010). Penseu, però, que es tracta d’una adaptació de les novel·les Alícia al país de les meravelles i Alícia a través del mirall  de Lewis Carroll.

Més informació sobre la pel•lícula 👇🏼

Alícia al país de les meravelles, de Tim Burton

*Textos de l’Antologia: Fragments originals de l’Odissea d’Homer -Ítaques (Kavafis/Llach)-Odissea dels Catarres- La filla d'Homer de Robert Graves- «Odisea» de Jorge Luis Borges:-El poeta PONÇ PONS i l’Odissea- Mercè Rodoreda: Plany de Calipso, Nausica, Viatge al país de les dues roses. Iannis Ritsos, desmitificant Penèlope i Argos -Les mil i una nits: Sinbad el Mariner-L’infern de Dante / CANT I- Rondalla popular catalana: El castell d’iràs i no tornaràs- Enees a la recerca de respostes: L’Eneida de Virgili - Orfeu, l’heroi músic - Jacint Verdaguer Excursions i viatges- Laura a la ciutat dels sants de Miquel Llor- Solitud Víctor Català

La poesia, la veu i la mirada d'un poble

 La literatura, i especialment la poesia, ha estat sempre una eina poderosa per captar i expressar l’experiència humana en tota la seva complexitat. És un mirall que reflecteix tant els moments de bellesa i serenor com els de dolor, impotència, ira i frustració. Els poetes, amb la seva sensibilitat i la seva paraula viva, aconsegueixen donar veu a emocions que sovint no sabem com expressar. En els versos es troba un refugi, una manera de compartir el sofriment i de posar-hi paraules que potser no són les nostres, però que ressonen dins nostre amb la força d’una veritat profunda i col·lectiva.

Quan els desastres naturals colpegen, com el que recentment ha assolat València amb pluges intenses que han deixat darrere seu pèrdues irreparables, la poesia es converteix en un espai per a la reflexió, la denúncia i la comunió amb el dolor del poble. La pluja, el fang, la destrucció i la impotència són imatges que es poden trobar en la veu de poetes com Vicent Andrés Estellés i Raimon. Els seus textos reflecteixen una realitat crua i autèntica, una mirada sincera sobre el sofriment, però també sobre la força i la resistència del poble davant l’adversitat.

Els versos que llegirem a continuació ens apropen a aquesta realitat col·lectiva. Vicent Andrés Estellés, amb la seva veu intensa i compromesa, ens mostra la necessitat d’expressar el que es viu i es pateix, de no callar malgrat la duresa de la realitat. Al seu torn, Raimon posa en paraules el desordre d’una pluja que, lluny de beneir, esdevé una amenaça constant. A través d’aquests poemes, els autors ens recorden que la literatura ens acompanya, ens dona eines per sentir i per comprendre, i ens ajuda a connectar-nos amb els altres en els moments més difícils.(TEXT XGPT)

De l’autor Vicent Andrés Estellés: (quatre línies sobre l'autor en aquest mateix bloc)

“El fang, la pluja, el fang, els carrers plens de fang,

l'aigua, l’aigua caient, a dolls, de les teulades;

els carrers plens de fang, les sabates amb fang,

la boira, el caseriu i l'esgarrany d'un arbre.

El fang, la pluja, el fang, unes coses humides.

He vist coses. Finestres, i genolls, i cistelles,

i ascensors, i prospectes, i he vist la sang dels parts

(i l'he sentida caure brutalment al poal),

i he vist mercats, i grills, i claustres, i telèfons,

i avets, i pèls suats, i gavines, i llànties.

He plorat molt. He vist coses. He plorat molt".

“ASSUMIRÀS la veu d'un poble,  

i serà la veu del teu poble,  

i seràs, per a sempre, poble,  

i patiràs, i esperaràs,  

i aniràs sempre entre la pols,  

et seguirà una polseguera.  

I tindràs fam i tindràs set,  

no podràs escriure els poemes  

i callaràs tota la nit  

mentre dormen les teues gents,  

i tu sols estaràs despert,  

i tu estaràs despert per tots.” (Text sencer...)

“Sóc un home que no té més remei que escriure,  

i no té més remei que escriure certes coses,  

i les diu, i les diu com les veu, com les sent,  

o potser com les viu, amargament, amb presses,  

amb una coentor des dels peus al cervell,  

en carn viva, cremant-li en les boles dels ulls.”  

Del Cantautor Raimon:

“Al meu país la pluja no sap ploure:

o plou poc o plou massa;

si plou poc és la sequera,

si plou massa és la catàstrofe.

¿Qui portarà la pluja a escola?

¿Qui li dirà com s'ha de ploure?

Al meu país la pluja no sap ploure.” (Per escoltar i el text sencer...)

*TV3 "LA DANA MÉS MORTAL" 30 MINUTS 

I, en connexió amb la Literatura clàssica, us recomanem aquest article d’Antoni Puigvert, publicat a la Vanguardia, d’avui mateix, dia 4 de novembre.

Els àugurs. L' àguila s'abraona damunt la bandada d'oques. De l'Odissea a EEUU.

 Quan llegíem, aquests dies "Les aventures d'Ulisses", adpatació en prosa de l'Odissea d'Homer, vam parlar de la importància dels somnis i també de la interpretació del vol dels ocells. Recordeu el moment en què Telèmac surt d'Esparta, per retornar a Ítaca, i veu una àguila que ataca una bandada d'oques? Aquesta episodi el vam relacionar amb la pràctica d'uns especialistes a interpretar el vol dels ocells per predir o augurar. Aquests especialites reben el nom d'àugurs, d'aquí la paraula auguri, senyal o presagi del que pot succeir pròximament o en el futur.

Després, si recordeu, Penèlope té un somni on apareixen els mateixos referents: una àguila que s'abraona damunt d'una bandada d'oques. La interpretació la vàrem explicar i era molt evident: Ulisses es venjaria i mataria els pretendents que van usurpar-li el palau i volien fer-se amb el poder, tot aconseguint que Penèlope es casés amb un d'ells. 

 Doncs bé, aquest diumenge, l'atzar o potser alguna musa o algun déu, ha fet possible que es publiqués, a La Vanguardia, aquesta fotografia tant explícita com l'episodi. 

Es tracta d'una àguila que vola entre les fulles de tardor sobre un estany d'East Derry a l'estat nord-americà de Nou Hampshire tot fent fugir una bandada d'oques i ànecs😃. 

No sé si els americans s'han plantejat, ara que estan en campanya,  què pronostica aquest vol.
  

El castell d'iràs i no tornaràs. Rondalla Catalana.

 El castell d'iràs i no tornaràs és una rondalla catalana que connecta amb la tradició culta del viatges al món d'ultratomba. Ulisses, Dante, Orfeu, Ennees, són personatges que viatgen al regne d'Hades, a l'infern, al regne dels morts, cada un d'ells amb un objectiu molt concret i amb la peculiaritat que n'acaben sortint. 

A continuació pots escoltar aquesta rondalla adaptada del text de Joan Soler i Amigó i publicada al llibre Mitologia Catalana. Dracs, gegants i dones d'aigua de l'editorial Barcanova (1990)

Homenatge a Joan Salvat- Passeit: La Literatura Catalana i el Chat GPT

Creació d'un poema col·laboratiu 

En ruta de llibreries. Pòdcast

 Pòdcast sobre llibreries realitzat pels alumnes de 1r de batxillerat de Literatura Universal del Col·legi Sant Miquel dels sants .

Durant aquest curs 2023-24 ens hem proposat, des de la matèria de Literatura Universal, visitar i conèixer les llibreries del nostre entorn, Vic. Hem caminat entre llibres, hem fullejat, remenat i tafenejat llibres de tots els gèneres i els llibreters i llibreteres ens han rebut molt bé. De tota aquesta experiència n'hem creat un Pòdcast.

 Esperem que us agradi! 💗

Pròximament penjarem fotos 😀😃

Dia Internacional de la poesia- Any Vicent Andrés Estellés

 

En commemoració del Dia Internacional de la Poesia #DMP2024 us convidem a escoltar el poema "M'he estimat molt la vida" de Vicent Andrés Estellés, recitat i acompanyat amb música per l'alumne Alejandro de 2n de BI. @AnyEstelles

m'he estimat molt la vida

no com a plenitud, cosa total,

sinó, posem per cas, com m'agrada la taula,

ara un pessic d'aquesta salsa,

oh, i aquest ravenet, aquell all tendre,

què dieu d'aquest lluç,

és sorprenent el fet d'una cirera.

m'agrada així la vida,

aquest got d'aigua,

una jove que passa pel carrer

aquest verd

                  aquest pètal

                                         allò

una parella que s'agafa les mans i es mira als ulls,

i tot amb el seu nom petit sempre en minúscula,

com passerell,

                 aquell melic,

com la primera dent d'un infant.

Vídeo recitació versos per en Marc A. https://www.instagram.com/reel/C4x2Ry0r_vh/?igsh=MTgxeG15cWNmdHdmOQ==

🔍Vols conèixer l'autor? aquí tens un còmic - clica la imatge

Més sobre l’Estellés, en aquest bloc +

Joan Salvat-Papasseit "Tot l'enyor de demà"