5 LLIBRES MÉS
PER A TOTS ELS GUSTOS

La mano de Fátima de l'autor de la Catedral del mar Ildefonso Falcones, si us agrada la novel.la histórica, endavant! i a més si us va agradar l'obra anterior de l'autor. La novel.la històrica s'ha convertit en un dels gèneres narratius de més acceptació des de la publicació d'El nom de la Rosa d'Umberto Eco, però també s'ha de dir que n'hi ha de molt dolentes, que acaben per convertir-se en un document històric, descriptiu i aborrit. A mi, personalment, m'agrada molt aquest gènere però també haig de dir que n' estic molt escarmentada i empatxada. Per això procuro triar amb molta cura el que em cau a les mans.
La mano de Fátima m'ha agradat, m'ho he passat bé llegint i el més important és que m'ha aportat coneixement sobre una època de la hitòria de la qual en tenia referents molt superficials. És una novel.la trepidant, on l'amor, l'odi, la venjança i sobretot la lluita sense resignació per la vida i la convivència, a l'Espanya del segle XVI. (expulsió dels moriscos)
NO US LA PERDEU!

"Este libro es el regreso a las historias realies de la posguerra que coantaron en voz baja narradores que no querían contar cuentos sino hablar de sus amigos, de sus familiaries desaparecidos, de ausencias irreparables. Son historias de los tiempos de silencio, cuando daba miedo que alguien supiera que sabias".
La gràcia del llibre és el gènere triat, quatre històries, molt subtilment lligades, amb narradors diferents però amb un protagonista comú: la derrota.

Personalment no em va agradar, tot i ser una novel.la de format realista i d'intriga, la brutalitat no m'atreu i més aviat m'angoixa, per tant pels amanta d'Annibal Dexter.
Seguint en el sector oriental, un llibre força curiós, tot i que també hi trobareu sang i fetge- menys que a l'anterior- és TIGRE BLANC d'Aravind Adiga

i ja per acabar, sense moure'ns d'Orient,

El que més em va agradar és el culte i el respecte a la mort i la por a l'oblit.