dissabte, 3 de gener de 2009

VIETNAM poema de Ma Àngels Anglada

Els titulars dels diaris d’avui anuncien l’inici d’una ofensiva militar d’Israel contra la franja de Gaza. Deixant de banda la ideologia política, tots sabem el que això suposa, la població civil, famílies, joves i nens patiran la por, el dolor i la mort. Per això, poemes com Vietnam, escrit per Ma Àngels Anglada tenen més actualitat que mai. Escoltem i llegim doncs aquests versos:





VIETNAM

Hem vist l'infant creuar els carrers de la mort
germà dels nostres fills, buit de jocs i rialles.
Hem vist l'infant creuar el carrer de la mort
mentre alats corsers els seus passos retallen.
Cap alba ja no és nova ni cap rosa innocent
i es glaçaran els mots en el vers dels poetes
si oblidem que els infants petgen camins de mort
-raïms mai madurats, quina amarga verema!
No podem cridar junts contra el crim i la sang
però a la cova profunda on els records s'amaguen
viuran sempre aquests ulls que la por ha entelat
i tenyiran de dol les alegres imatges.

6 comentaris:

  1. està bé això de sentir el poema

    ResponElimina
  2. Recordo un llibre de poemes que tracten de la guerra, del seu horror i de la injustícia que l'acompanyen, es diu Maleïdes les guerres. Es tracta d'una antologia d'autors de països diversos des dels més antics fins als més moderns. Escric un petit haiku escrit per Martí i Pol " Des del capvespre
    d'una mirada incerta
    l'infant pregunta" Haikús en temps de guerra
    I uns versos d'Eduard Thomas
    "Els cirerers es corben enlaire i es despullen
    al vell camí on són morts tots els passants d'abans.
    Hi ha pètals a la gespa igual que en un casori
    aquest matí de maig- i ningú per casar" Els cirerers.

    ResponElimina
  3. És fantàstic, el vers d'Eduard Thomas.

    ResponElimina
  4. El poema de la M. Àngels Anglada, relacionat amb la temàtica de la nova ofensiva militar al Pròxim Orient m'ha fet posar la pell de gallina. Molt encertat! Més encara, podent-lo escoltar recitat.

    Núria pPC

    ResponElimina
  5. Sembla impossible que poemes escrits en moments tan puntuals siguin d'una actualitat tan aclaparadora. La situació presentada per Ma. Àngels Anglada continua i augmenta. Molt encertat el seu record.

    Dolors pPC

    ResponElimina
  6. Té tota la raó. Aquest poema expresa amb claritat la societat en que el món es desenvolupa. Em sembla fascinant.

    ResponElimina