A la secció de Diàleg del diari AVUI, del dia de reis, vaig llegir un article molt interessant que m'agradaria compartir amb la gent que visiti aquest bloc. L'article es titula L'escola positiva i l'ha escrit Xavier Gual, escriptor i professor (sense cap mena de dubte, sap molt bé de què parla). L'he recuperat a l'hemeroteca de l'AVUI i us el copio a continuació:
L'escola positiva
Xavier Gual
Els excel•lents llibres de Gregorio Luri -L'escola contra el món- i el de Daniel Pennac -Mal d'escola- són lliçons d'esperança davant les reiterades crítiques que rep el món educatiu. Luri, sense deixar de ser crític amb el sistema, ens aporta alternatives interessants. Pennac abandera l'ànima de tots els estudiants desastrosos que, tot i així, arriben a l'excel•lència. L'un i l'altre coincideixen a dir que a l'escola actual se li demanen massa objectius i que remenar-la tant des dels mitjans de comunicació és contraproduent. Luri l'encerta quan diu que part de l'error és considerar l'alumne víctima sense cap responsabilitat i aplicar-li una "pietat inoperant" que deixa en l'oblit la voluntat de superar-se. Pennac, en canvi, va ser el típic alumne que no va trobar res que li interessés fins que va topar amb un mestre que el va fer apassionar per l'escriptura. L'escola positiva no és la que es dedica a acaronar els seus alumnes, sinó la que treballa en la voluntat i l'excel•lència. Els docents han de ser, sobretot, miralls i models de referència. Potser per això, els millors mestres són els que mostren passió per la seva assignatura, els que són un model de comportament a dins i a fora del centre, els que s'interessen per l'actualitat del món, per les bones lectures, les pel•lícules més interessants, o els darrers avenços de la ciència. Tot això no és utòpic, és l'educació positiva que necessitem per escapar de la mediocritat actual centrada en la mandra
Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 21. Dimarts, 6 de gener del 2009
L'escola positiva
Xavier Gual
Els excel•lents llibres de Gregorio Luri -L'escola contra el món- i el de Daniel Pennac -Mal d'escola- són lliçons d'esperança davant les reiterades crítiques que rep el món educatiu. Luri, sense deixar de ser crític amb el sistema, ens aporta alternatives interessants. Pennac abandera l'ànima de tots els estudiants desastrosos que, tot i així, arriben a l'excel•lència. L'un i l'altre coincideixen a dir que a l'escola actual se li demanen massa objectius i que remenar-la tant des dels mitjans de comunicació és contraproduent. Luri l'encerta quan diu que part de l'error és considerar l'alumne víctima sense cap responsabilitat i aplicar-li una "pietat inoperant" que deixa en l'oblit la voluntat de superar-se. Pennac, en canvi, va ser el típic alumne que no va trobar res que li interessés fins que va topar amb un mestre que el va fer apassionar per l'escriptura. L'escola positiva no és la que es dedica a acaronar els seus alumnes, sinó la que treballa en la voluntat i l'excel•lència. Els docents han de ser, sobretot, miralls i models de referència. Potser per això, els millors mestres són els que mostren passió per la seva assignatura, els que són un model de comportament a dins i a fora del centre, els que s'interessen per l'actualitat del món, per les bones lectures, les pel•lícules més interessants, o els darrers avenços de la ciència. Tot això no és utòpic, és l'educació positiva que necessitem per escapar de la mediocritat actual centrada en la mandra
Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 21. Dimarts, 6 de gener del 2009
Hola Sílvia,
ResponEliminaEl teu boc és molt variat (textos, imatges, àudios) i reflecteix perfectament els teus interessos: educació, literatura, llengua, cinema i GAT. Felicitats pel resultat!
Respecte a la lectura de Mal d'escola de D. Pennac, el vaig llegir en francès aquest estiu i considero que és interessant perquè tant transmet la passió professional que sent, com una crítica a un sistema excessivament allunyat de la realitat actual.
Fins aviat