dissabte, 10 de gener de 2009

EL VIOLÍ D'AUSCHWITZ






El violí d'Auschwitz
Maria Àngels Anglada
Editorial Columna

« El poder de la música contra l’horror nazi. 100.000 exemplars venuts. » Ed. Columna
Traduït al Gallec, Castellà, Italià, Alemany i al Portuguès.
"Petit, senzill, colpidor. d'una escriptora catalana, una paràbola sobre la dignitat humana". Francesco Durante, Il corriere de la Sera (2o/maig/1997)

Text contraportada:
Un cop reclòs al camp d’extermini d’Auschwitz, en Daniel, un luthier jueu, amaga als nazis el seu ofici de constructor de violins.
Per sobreviure, els diu que és fuster, una feina amb una utilitat pràctica que li permet resistir les condicions de vida infrahumanes, i ajornar així la seva probable “eliminació”. Gran aficionat a la música clàssica, el comandant del camp descobreix la veritable professió d’en Daniel i aleshores el sotmet a una prova: li haurà de construir un violí que tingui un so perfecte. El luthier es posa a l’obra, però no es pot ni imaginar el càstig que l’espera si no compleix bé el sinistre encàrrec.
RECURSOS de lectura

1 comentari:

  1. El violí d’Auschwitz tracta de un luthier jueu que està en un camp de concentració nazi i que està obligat a fer un violí per el comandant per tal de salvar la seva vida i la de un company de camp que és violinista.
    Penso que és un llibre interessant perquè explica la veritat dels camps de concentració i com els nazis podien, a partir de la propaganda, manipular, tant el poble alemany com també el jueu, ja que, aquests, pujaven als trens que els conduïen als camps de concentració voluntàriament, pensant que anaven a un lloc millor. També es mostra com la música pot ajudar a suportar una situació tan difícil com la que van haver de viure milers de jueus.
    El fet de que el llibre inclogui textos nazis originals, acaben de donar la certesa de que el que va passar era totalment real i no permeten oblidar que no és ficció.
    L’estil de l’escriptora és bastant elaborat i complicat, i transmet que ella era una amant de la música i una persona culta llicenciada en filologia clàssica.
    En conclusió, el llibre, tot i l’horror que s’hi descriu, m’ha agradat de llegir-lo, ja que tracta d’un tema interessant i amb una certa profunditat.


    Rosamar

    ResponElimina