RECULL ENLLAÇOS VERDAGUER

Jacint Verdaguer (Folgueroles, 1845 - Vil·la Joana, Vallvidrera, 1902). De família de pagesos pobra i de profundes conviccions religioses, anà a l'escola del seu poble i als deu anys ingressà al seminari de Vic. S'interessà des de molt jove pels costums i tradicions de la Plana de Vic. Es manifestà ben aviat com una persona ingènua, tenaç i tossuda. Els seus primers textos daten de quan tenia quinze anys. Al seminari es donà a conèixer com a poeta, féu amistat amb Jaume Collell i prengué contacte amb els clàssics universals. A conseqüència d'això va concebre un poema èpic sobre la gesta de Colom, que amb el temps es transformà en L'Atlàntida. L'any 1865 obté dos accèssits als Jocs Florals de Barcelona i fa amistat amb els prohoms de la Renaixença. El 1870 és ordenat sacerdot i enviat a Vinyoles d'Orís com a vicari. Cau malalt i els metges li recomanen l'aire de mar. S'embarca com a capellà en el vaixell "Guipúzcoa", que feia la ruta Cadis-l'Havana, propietat del primer marquès de Comillas. Un cop refet, treballà intensament en L'Atlàntida, que enllestí el 1876. Aquest mateix any entrà com a capellà a la casa dels marquesos de Comillas, al palau de Portaferrissa. El 1877 L'Atlàntida és premiada als Jocs Florals i el seu prestigi augmenta amb la publicació d'Idil·lis i cants místics (1878), Llegenda de Montserrat (1880), Oda a Barcelona (1883), Canigó (1886), Excursions i viatges (1887) i Pàtria (1888), entre d'altres. El 1886 fa un viatge a Terra Santa, del qual és fruit el Dietari d'un pelegrí a Terra santa (1899). A partir d'aquest viatge, Verdaguer sent la necessitat de ser més fidel a la vida de Crist, i es lluira a la caritat, a la confessió i a la pràctica d'exorcismes. A causa d'això la situació del poeta es féu difícil al palau de Comillas i l'any 1892 el bisbe de Vic el reclamà a la seva diòcesi. Residí al santuari de la Gleva, on escriví Roser de tot l'any (1894) i Sant Francesc (1895). L'intent de recloure'l en un asil de capellans vells, invàlids i bojos motivà la desobediència de Verdaguer, que fugí a Barcelona, a casa d'una família que havia conegut en les sessions d'exorcismes. Se sent acorralat i és quan comença a publicar a El Noticiero Universal una sèrie d'articles que després aplegarà sota el títol En defensa pròpia; així neix el "cas Verdaguer", que dividí l'opinió pública. El bisbe de Vic el suspèn a divinis. D'aquest períodetràgic de la seva vida és el llibre Flors del Calvari (1896). Dos anys després, gràcies a les gestions de l'arquebisbe de Madrid i als agustins d'El Escorial, se li aixeca la suspensió i és admès a la diòcesi de Betlem, on passa els últims anys amb gran penúria econòmica. Encara publicà Santa Eulària (1899) i Aires del Montseny (1901). La seva mort li tornà la grandesa i el seu enterrament fou un gran acte multitudinari.

http://www.xtec.cat/~jducros/Jacint%20Verdaguer.html

-->
Biografia
 http://www.societatverdaguer.cat/index.php?op=7&module=editor
Cronologia vital:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Jacint_Verdaguer_i_Santal%C3%B3#Cronologia_vital

ÀUDIO BIOGRAFIA I  VÍDEO DOCUMENTAL SOBRE L'AUTOR
http://silviacaballeria.blogspot.com.es/2014/04/jacint-verdaguer.html
http://www.rtve.es/alacarta/videos/arxiu/nostra-gent-jacint-verdaguer/1429004/

LA PARET DE LES AUQUES: JACINT VERDAGUER
http://www.auques.cat/auca.php?auca=verdaguer     

Canigó i l’Atlàntida (arguments):

http://www.canigo125.cat/veus/Canigo_Argument.html

https://ca.wikipedia.org/wiki/L%27Atl%C3%A0ntida_(poema)#Argument

L'emigrant de Jacint Verdaguer i com a tema que trobem a altres poetes.
http://www.catorze.cat/noticia/4714/emigrant

Jacint Verdaguer

ELS DOS CAMPANARS

L' alè d'un ruc - Projecte Fit a Fit Joan Brossa - Jacint Verdaguer

 L'alè d'un ruc és el resultat del projecte personal de Fit a Fit de la La Laia A. i la Laia F. de 1r B. Es tracta d'una carta que Joan Brossa escriu a Jacint Verdaguer.  

 D'on surt aquest títol? Aquesta és la seva argumentació

L'alè d'un Ruc. 

Hem triat aquest títol, perquè: 

• La paraula Ruc té dos significats. 

Un d'aquest significats és inspirador tant en Brossa com en Verdaguer, ja que són  poetes  els quals han estat significatius per al nostre país Catalunya. L'han marcat, Verdaguer ajudant a Catalunya en els moments  que més ho va necessitar, moments de recuperació, a través de poesia, de contes i de  rondalles populars. Tots dos han mirat cap a una direcció per a poder recuperar aquest prestigi català el qual es va perdre durant la Decadència i es va recuperar amb esforç durant la Renaixença. I en Brossa a la postguerra lluitant per mantenir la cultura en un moment de dificultat. I hem lligat l'acció de mirar cap a una direcció per un bé comú,  amb un burro quan el fan treballar fortament, sense que defalleixi. Ja que els Rucs quan caminen/treballen en el camp porten uns laterals de cuir perquè només puguin mirar cap a una direcció, endavant. 

 L'altre significat és perquè el Ruc, és l'animal amb més prestigi català. 

•  La paraula alè. 

Representaria els esforços i la constància tant de Brossa com Verdaguer, més per la part de Verdaguer, del que els ha costat realment retornar el prestigi de la llengua i la literatura catalana en temps complicats.

I un altre significat seria l'alè que ha deixat Verdaguer a Brossa, alè d'escriure, alè d'inspiració, alè d'admiració, l'alè de les paraules....

 

 

Projecte de fit a fit: Brossa / Verdaguer

1.- Després de la ruta Brossa/Verdaguer, ara hem de començar a llegir textos que els relacionin.

•  A la plataforma teniu un recull de premsa amb diferents articles que parlen de Brossa i Verdaguer.  
•  També teniu 7 poemes de Joan Brossa en els quals trobareu referències directes o indirectes a Verdaguer.

 Llegiu tots aquests textos i redacteu una petita conclusió que expliciti què valorava Brossa de Verdaguer i què li retreia. Cal acompanyar la vostra argumentació amb exemples concrets dels articles i dels poemes. (per divendres dia 10 de gener) 

2.- Els alumnes que voleu participar en el concurs de Logos per al projecte podeu enviar-los als professors abans de reis. 

3.- Comenceu a pensar i a recollir idees per al projecte Magrana i per a la creació del poema visual, però,  sobretot...
gaudiu de les vacances! 

 Aprofitem per desitjar-vos unes bones festes amb aquest poema visual creat per al projecte De fit a fit: Brossa/Verdaguer. 

🎓Sílvia Caballeria 

🎓David Pla

El Viatge d'A De fit a fit: Jacint Verdaguer i Joan Brossa

Presentació a la Fundació Joan Brossa de: el Viatge d'A Unai Estavillo, Bernat Ibàñez i Abril Mas. 

El viatge d’A’ és una aventura interactiva per a un jugador que combina elements de la literatura de Verdaguer i de l’obra de Brossa per formar una experiència audiovisual innovadora. Es tracta d’un viatge a través del món dels somnis de Brossa, per on el jugador travessarà espais que van des d’El Canigó i L’Atlàntida de Verdaguer fins a la ciutat imaginària Brossa o diferents renderitzacions dels poemes visuals de Brossa.

Ha estat un treball multidisciplinari atès que la majoria de recursos utilitzats per fer el videojoc han estat creats per nosaltres. Aquest projecte ha estat una oportunitat per aprendre a utilitzar noves eines que van molt més enllà de la metodologia treballada normalment a l’assignatura de català: totes les animacions, i gran part dels models, incloent els edificis de la Ciutat Brossa han estat dissenyats per nosaltres.

Hi ha hagut un treball important de muntatge i programació per tal que tots els elements esdevinguessin jugables i per crear aquest món virtual. Els efectes de so han estat també creats per nosaltres i la música és original, gràcies a la col·laboració d’un músic polonès que ja havia treballat amb un dels integrants del grup prèviament i li semblava bé que utilitzéssim algunes de les seves cançons inèdites per posar-les en el nostre joc.

Poder aprofundir en l’obra de Brossa i de Verdaguer i, de retruc, per aprendre molt dels àmbits que més ens interessen ha estat una molt bona experiència educativa. Tot i que la
inversió d’hores per poder realitzar aquest treball ha estat molt significativa, creiem que està justificada per totes aquestes raons i hem gaudit molt en el procés.

La simbologia que es troba dins del joc combina elements dels dos autors i es pot anar interpretant a través de la disposició dels espais i d’algunes caixes de diàleg que es troben amagades. Per no allargar-nos més del compte, animem al lector a descarregar-se l’aplicació a la Play Store per poder descobrir tot el que hi ha en aquesta aventura pel vostre compte.

Un dels objectius d’aquest projecte era també permetre la difusió de l’obra dels dos poetes d’una manera efectiva i de molt fàcil accés per a qualsevol que hi estigui interessat. Per això, paral·lelament al desenvolupament del videojoc hem portat a terme una campanya a través de Twitter i hem publicat la nostra aplicació a la botiga d’aplicacions Play Store per a dispositius Android.

Volem agrair la col·laboració de la Fundació Joan Brossa, que ja des d’un principi ha mostrat interès en el nostre projecte i ens ha proporcionat alguns dels recursos utilitzats dins del joc. Aquest treball ha estat realitzat per Unai Estavillo Bonet, Abril Mas Baurier i Bernat Ibáñez Martínez, alumnes de 1er de Batxillerat del Col·legi Sant Miquel dels Sants  de Vic i s’emmarca dins del Projecte Magrana, sota la supervisió de Sílvia Caballeria Ferrer.

//

https://laberintsbrossians.com/2020/05/05/el-viatge-da/

JACINT VERDAGUER

1.- Àudio Biografia de Jacint Verdaguer


  2.- Obra, premis, comentaris, antologia de textos 





3.- Vídeo documental sobre Jacint Verdaguer      

Jacint Verdaguer i Canigó

Verdaguer vida i obra al programa d'Enric Calpena "En guàrdia "  de Catalunya ràdio.






Enllaç sobre el procés de creació, gènere i argument de Canigó (amb això en teniu prou)
Si voleu més informació sobre Verdaguer (per exemple la biografia en forma d'auca, ràpida de llegir, aneu als enllaços d'aquesta pàgina on diu LITERATURA CATALANA.

Jacint Verdaguer i Santaló- Càpsula

 Vida, obra i significació de Jacint Verdaguer. Contingut elaborat per Àgata Sala i Carles Chaves, alumnes de 1r de Batxillerat sota la direcció de Sílvia Caballeria i Ferrer Professora de llengua i literatura del Col·legi Sant Miquel dels sants Vic. 

Pròximament explicarem el procés de treball🚧

Jacint Verdaguer - apunts: docs, podcasts, vídeos.

Altres apunts sobre la vida i l'obra de l'autor. 
   En aquest mateix bloc:
http://silviacaballeria.blogspot.com/search?q=Verdaguer

Mossèn Cinto Verdaguer

Video: http://www.rtve.es/alacarta/videos/arxiu/nostra-gent-jacint-verdaguer/1429004/

Ruta de Fit a Fit Brossa - Verdaguer amb Wikiloc

 Ciclisme VerdAgueriÀ Amb tocs BrossiAns 

L'Oriol, de 1r A, com que li agrada molt anar en bicicleta ha decidit que el seu projecte personal seria crear una ruta Verdaguer-Brossa amb el Wikiloc. 🚴🚴🚴🚴🚴

Ruta curta: https://ca.wikiloc.com/rutes-btt/ruta-verdagueriana-amb-tocs-brossians-71799157#wp-71799161

Ruta llarga: 

https://ca.wikiloc.com/rutes-btt/ruta-verdagariana-llarga-72679316

Verdaguer- Textos

Enllaç http://magpoesia.mallorcaweb.com/poemes-solts/verdaguer.html#POEMES

De fit a fit: Brossa Verdaguer. Generador de Poemes

   El projecte de Fit a Fit d'aquest any proposava els autors: Brossa-Verdaguer. 
    L'Aina, la Judit, l'Arol i la Martina, alumnes de 1r de batxillerat, van escollir per al seu projecte Magrana, la categoria tecnològica.

  L'equip, format per aquests 4 alumnes, van dissenyar un generador de poemes que permetés crear un poema nou, seguint els criteris dadaistes,  a partir d'una selecció de poemes dels autors del projecte. Vegeu el procés de treball i el resultat.  

Aquest és el poema final: 

CAMPANADES PER VERDAGUER Diumenge dia 10 de juny

Demà diumenge a les 7 de la tarda 170 campanars repicaran en record de Jacint Verdaguer durant tres minuts per homenatjar al Poeta amb motiu del 110è anoversari de la seva mort.Una moguda a tocs de campana per a la poesia i per a la llengua

Els dos campanars- CANIGÓ de Jacint Verdaguer

Jacint Verdaguer: “Los dos campanars”, de Canigó (1885 )

Doncs ¿què us heu fet, superbes abadies,

Mercèvol, Serrabona i Sant Miquel,

i tu, decrèpit Sant Martí, que omplies

aqueixes valls de salms i melodies

la terra d'àngels i de sants lo cel?

Doncs ¿què n'heu fet , oh valls!, de l'asceteri,

escola de l'amor de Jesucrist?

On és, oh soledat!, lo teu salteri?

On tos rengles de monjos, presbiteri,

que, com un cos sens ànima, estàs trist?

D'Ursèol a on és lo Dormitori?

La celda abacial del gran Garí?

On és de Romualdo l'oratori,

los palis i retaules, l'ori evori

que entretallà ha mil anys cisell diví?

Los càntics i les llums s'esmortuïren;

los himnes sants en l'arpa s'adormiren,

la rosa s'esfullà com lo roser;

com verderoles que en llur niu moriren

quan lo bosc les oïa més a pler.

Dels romàntics altars no en queda rastre,

del claustre bizantí no en queda res:

caigueren les imatges d'alabastre

i s'apagà sa llàntia, com un astre

que en Canigó no s'encendrà mai més.

Com dos gegants d'una legió sagrada

sols encara hi ha drets dos campanars:

són los monjos darrers de l'encontrada,

que ans de partir, per última vegada,

contemplen l'enderroc de sos altars.

Són dues formidables sentinelles

que en lo Conflent posà l'eternitat;

semblen garrics los roures al peu d'elles;

les masies del pla semblen ovelles

al peu de llur pastor agegantat.

Una nit fosca al seu germà parlava

lo de Cuixà: -Doncs, que has perdut la veu?

Alguna hora a ton cant me desvetllava

i ma veu a la teva entrelligava

cada matí per beneir a Déu.

-Campanes ja no tinc- li responia

lo ferreny campanar de Sant Martí-.

Oh!, qui pogués tornar-me-les un dia!

Per tocar a morts pels monjos les voldria;

per tocar a morts pels monjos i per mi.

Que tristos, ai, que tristos me deixaren!

Tota una tarda los vegí plorar;

set vegades per veure'm se giraren;

jo aguaito fa cent anys per on baixaren;

tu que vius més avall, no els veus tornar?

-No! Pel camí de Codalet i Prada

sols minaires i llauradors:

diu que torna a son arbre la niuada,

mes ai!, la que deixà nostra brancada

no hi cantarà mai més dolces amors.

Mai més! Mai més! Ells jauen sota terra;

nosaltres damunt seu anam caient;

lo segle que ens deu tant ara ens aterra,

en son oblit nostra grandor enterra

i ossos i glòries i records se'ns ven.

-Ai!, ell ventà les cendres venerables

del comte de Rià, mon fundador;

convertí mes capelles en estables,

i desniuats los àngels pels diables

en eixos cims ploraren de tristor.

I jo plorava amb ells i encara ploro,

mes ai!, sens esperança de conhort,

puix tot se'n va, i no torna lo que enyoro,

i de pressa, de pressa, jo m'esfloro,

rusc on l'abell murmuriós s'és mort.

-Caurem plegats- lo de Cuixà contesta-

Jo altre cloquer tenia al meu costat;

rival dels puigs, alçava l'ampla testa,

i amb sa sonora veu, dolça o feresta,

estrafeia el clarí o la tempestat.

Com jo, teia nou-cents anys de ma vida,

mes, nou Matusalem, també morí;

com Goliat al rebre la ferida,

caigué tot llarg, i ara a son llit me crida

son insepult cadavre gegantí.

Abans de gaire ma deforme ossada

blanquejarà en la vall de Codalet;

lo front me pesa més i a la vesprada,

quan visita la lluna l'encontrada,

tota s'estranya de trobar-m'hi dret.

Vaig a ajaure'm també: d'eixes altures

tu baixaràs a reposar amb mi,

i ai!, qui llaure les nostres sepultures

on foren Sant Miquel i Sant Martí-.

Aixís un vespre els dos cloquers parlaven;

mes, l'endemà al matí, al sortir lo sol,

recomençant los càntics que ells acaben,

los tudons amb l'heurera conversaven,

amb l'estrella del dia el rossinyol.

Somrigué la muntanya engallardida

com si estrenàs son verdejant mantell;

mostrà's com núvia de joiells guarnida;

i de ses mil congestes la florida

blanca esbandí com taronger novell.

Lo que un segle bastí, l'altre ho aterra

mes resta sempre el monument de Déu;

i la tempesta, el torb, l'odi i la guerra

al Canigó no el tiraran a terra,

no esbrancaran l'altívol Pirineu.

Citacions Verdaguer

https://www.espaisescrits.cat/que-fem/citacions/69

Verdaguer, Oller i Guimerà a la «Ilustració Catalana» Treball de REcerca de l'Irene Sureda

VIATGE RIMA AMB APRENENTATGE

Amb els alumnes de 4t SO, per tancar el trimestre dedicat a la Literatura de viatges i després d’haver llegit una adaptació de l’Odissea d’Homer i una antologia de textos literaris*, hem visualitzat i comentat la pel•lícula Alícia al país de les meravelles del director Tim Burton (2010). Penseu, però, que es tracta d’una adaptació de les novel·les Alícia al país de les meravelles i Alícia a través del mirall  de Lewis Carroll.

Més informació sobre la pel•lícula 👇🏼

Alícia al país de les meravelles, de Tim Burton

*Textos de l’Antologia: Fragments originals de l’Odissea d’Homer -Ítaques (Kavafis/Llach)-Odissea dels Catarres- La filla d'Homer de Robert Graves- «Odisea» de Jorge Luis Borges:-El poeta PONÇ PONS i l’Odissea- Mercè Rodoreda: Plany de Calipso, Nausica, Viatge al país de les dues roses. Iannis Ritsos, desmitificant Penèlope i Argos -Les mil i una nits: Sinbad el Mariner-L’infern de Dante / CANT I- Rondalla popular catalana: El castell d’iràs i no tornaràs- Enees a la recerca de respostes: L’Eneida de Virgili - Orfeu, l’heroi músic - Jacint Verdaguer Excursions i viatges- Laura a la ciutat dels sants de Miquel Llor- Solitud Víctor Català

"Meteorit ferit" de Maria Arnal, Premi Prudenci Bertrana a la millor cançó.

Lletra de la cançó

METEORIT FERIT

Com un meteorit lluminós
creuo el cel, desbocada,
capa a capa va cremant
tota la meva cuirassa

Com ganivets esmolats
com la més àgil espasa
capa a capa va cremant
tota la meva cuirassa

Al-cel-sóc estela de llum
espant metàllic que fulgura
cada vegada més avall, ai,
i no sé com demanar ajuda!
ara tan tova i abans tan dura
perdo la meva armadura
i l'abraço tan fort com puc
com si fos la teva cintura

Peça a peça, pètals vençuts
un per cada veritat absoluta
un per cada certesa total
cap que freni la clara caiguda

Cada capa de l'atmosfera
em va deixant més i més nua
i potser vaig més lleugera
però la pena es tan severa...

cada capa de l'atmosfera
em va deixant més i més nua
i potser vaig més lleugera
però la pena és tan severa
que l'arrossego com una cua

Busco una ombra d'esperança
vull un canvi de partitura
vull cantar una aliança
vull canviar la llei futura
ara tan tendra
i abans tan dura
perdo la meva armadura
i l'abraço tan fort com puc
com si fos la teva cintura

Font: LyricFind

Meteorit ferit

El 27è premi Cerverí a millor lletra de cançó ha estat per a Maria Arnal per 'Meteorit ferit', un dels temes que formen part de 'Clamor', el darrer treball de Maria Arnal i Marcel Bagés. Aquest premi, organitzat conjuntament per la Fundació Prudenci Bertrana i Catalunya Ràdio amb la col·laboració de la revista Enderrock, reconeix la millor lletra original editada en el sector discogràfic durant el darrer any. Un jurat fa una primera tria però finalment es decideix el guanyador per votació popular.

"Com un meteorit lluminós creuo el cel, desbocada, capa a capa va cremant tota la meva cuirassa", comença la cançó de Maria Arnal. L'autora ha explicat que quan va escriure la lletra era més llarga però va decidir eliminar algunes estrofes per deixar aquest meteorit "flotant" i que cadascú pogués interpretar-ne el final: "Si aconseguir deixar enrere aquestes cuirasses creuant el cel i, per tant, transformar-se en la seva mateixa vulnerabilitat o si, per contra, no és capaç de fer-ho i aleshores s'estampa i destrueix".

De fet, 'Meteorit ferit' és una cançó que parla de la vulnerabilitat, dels canvis profunds i de les revelacions. Maria Arnal ha explicat que el premi li fa especial il·lusió perquè acaba "relligant" la seva faceta postadolescent, amb una gran passió per la literatura, amb l'actual, amb el mateix amor per la lectura però amb la música com a "passió més desbordada": "És divertit el retrobament".

Darrere de la lletra, l'autora hi situa la influència de dos autors: Mercè Rodoreda i Jacint Verdaguer. Maria Arnal també ha subratllat que és un "honor" que el públic l'hagi escollit en la votació popular: "Que la gent es faci seves les cançons és una mica l'ànima i la passió dels músics, que les nostres cançons arribin a la gent i les habitin perquè també poden ser llocs on retrobar-se amb paraules, amb emocions i amb moments concrets de la nostra vida que ens fan com d'àncores molt poderoses". 

font: https://www.diaridegirona.cat/cultura/2021/09/21/els-bertrana-sumaran-nou-premi-57533745.html

Multilingüisme i literatura a 4t ESO

   En Dragos Vlad ha escollit els versos Què desitjo per a tu, dolça Romania del poeta nacional romanès Mihai Eminescu per llegir-nos-els en romanès i en català. Ens ha fet una presentació i ens ha comentat el valor que tenen aquest versos. Hem aprofitat per comparar els versos d'Eminescu amb l'Emigrant de Mossèn Cinto Verdaguer que comencen amb "Dolça Catalunya/ Pàtria del meu cor/  Escolteu-lo en aquest enllaç:

https://bit.ly/2K8AmZN

o en aquest reproductor:

L'Ayoub Benali, també va voler presentar algun poeta del seu país i va triar un fragment en llengua àrab del Collaret del colom d'Ibn Hazm. També el podeu escoltar en aquest enllaç:

https://bit.ly/2KeJM1R

o en el reproductor:

Dimonis medievals

 Hem vist com Sant Vicent Ferrer, en els seus sermons, utilitza la figura del dimoni i de l'infern com a arma didàctica per a conduir el poble cap el bon camí, a través de la por.  

Vegeu què en diu, del diable, aquest fil de twitter (bé, X) de Judit Verdaguer, historiadora de l'art i conservadora de museus. L'art medieval és la seva passió i el seu X és boníssim i divertit. No us el perdeu, hi ha imatges sorprenents de retaules, miniatures, pintures i d'altres formes d'art medieval.

(per cert, us recomano que visiteu l'exposició Bèsties del Museu Episcopal de Vic, un autèntic tresor. Si hi aneu, feu-me saber 😉)

#EducacióNoFormal #LitMedieval #4tESO #1rBtx