dilluns, 20 de febrer de 2017

Parlant de Pàtria: Bonaventura Carles Aribau i Norbert Bibeny





Aquests dies estem llegint la Pàtria de Bonaventura Carles Aribau i justament, avui, a La Vanguardia hi havia aquest article que us adjuntem. Què entenem, doncs, per Pàtria?

   

           Pàtria i imaginació

Un últim sondeig indica que són una mica menys els catalans que avui se senten "només catalans". Però al marge de la validesa i significat d'aquesta dada, podem pregun tarnos què és "sentirse d'un país" deter minat. És com preguntarse: quina és la me va pàtria? Per Rilke la pàtria és la infantesa. Per Espronceda, la mar. Canetti, el llenguatge. Lord Byron, Grècia. Per Stendhal, francès, ho era en canvi Milà. Per Proust ho va ser el jardí de la seva àvia, o el seu llit, i per Pla l'Empordanet. El cristià pot pensar que la seva pàtria és el regne de Déu. Cervantes va crear per a Sancho l'illa Barataria i García Márquez per a Aureliano Buendía el seu Macondo. PabloIglesias,dePodem,diuque la seva pàtria és "la gent", tot i que també Espanya. Objectivament "pàtria" és la "ter ra dels pares"; però no sempre es compleix així. Ni sentirse de la terra dels pares té per quèsignificarsentirsed'unapàtriapolítica. La pàtria és abans que res una realitat ima ginària.

La noció i el sentit de pertinença a una co munitat política no són com sentirse d'un llocounterritoriméspròximsiassequibles. "Sentirse" ni més ni menys que d'un país, gran com Rússia o molt més petit, requereix haverse identificat amb ell, per costum o convenciment, i en qualsevol cas exigeix te nir força imaginació. Imaginarnos la seva història, el seu present, i també el seu futur. L'entorn del nen i després de l'adult, des de lafamíliafinsalapolítica,desdel'escolafins als contactes amb l'administració, i el con sum diari de notícies, ens solliciten i con formen aquesta imaginació per acabar "sentintnos" d'una entitat territorial in abastable amb la vista i amb els nostres pas sos. Des del segle XIX l'exèrcit s'ha ocupat de forjar de la manera més gràfica i discipli nada aquest sentiment de pertinença a la pàtria que populismes i nacionalismes han posat dalt de tot.
Dient "la meva pàtria" s'indica que a més de saberse d'un país un s'hi identifica i el sent com a propi. Això ha requerit posar en marxa, entre altres facultats, i no és poc, la de la nostra imaginació. Aquesta no és tan necessària per sentir, per exemple, el car rer, el barri, la ciutat, la comarca; però sí que ho és per sentir aquest objecte major que és la pàtria o la nació. En l'actualitat, conti nuem posant en la pàtria molta imaginació. Però potser és preferible una pàtria imagi nària, Ítaca, a qualsevol altra per la qual cal gui donar la vida, o el temps. Que una no té preu i l'altre és or.

Norbert Bilbeny


Recursos per a l'argumentació sobre aquest tema: 

i quatre referents sobre Norbert Bilbeny https://ca.wikipedia.org/wiki/Norbert_Bilbeny_i_Garc%C3%ADa



21 comentaris:

  1. La pàtria és el lloc on et sents identificat, on les teves ideologies són les mateixes que dels que t'envolten. Tothom vol pertànyer a una pàtria, però a vegades aquesta no existeix. Quan això passa s'ha de buscar una pàtria imaginaria i fer tot el possible perquè algun dia es pugui fer realitat.
    A Catalunya existeix una pàtria imaginaria, on es busca la independència per poder identificar la pàtria amb el país. Aquest sentiment cap a Catalunya comença amb Bonaventura Carles Aribau i va continuar amb Jacint Verdaguer i els Jocs Florals. Així el català va guanyar prestigi i per primer cop es va relacionar el català amb Catalunya. Gràcies a aquest fet i a la Renaixença, el català no va desaparèixer i els que vivien a Catalunya es van començar a sentir catalans.
    Bernat Quintana

    ResponElimina
  2. Bona tarda,

    Jo opino com Rilke, ‘la pàtria és la infantesa’. Els primers anys de vida són crucials pel desenvolupament d’aquesta. Qui no recorda on jugava després de sortir de l’escola, les muntanyes prop de casa, el menjar de l’àvia... Aquestes primeres sensacions ens acompanyaran la resta de la vida i per tant les relacionem amb nostra pàtria. Encara que a l’etapa adulta vagis a viure a altre país, seguiràs arrelat a la teva terra. I per un altre banda, comparteixo opinió amb Canetti, que diu: ‘la pàtria és el llenguatge’. La llengua que es parla amb els amics i a casa, és la que ens vincula directament amb la nostra pàtria.

    Quim Salarich, 1r Batxillerat A, Sant Miquel dels Sants

    ResponElimina
  3. El concepte de pàtria és llunyà i sovint confús. S’engendrà segurament de la mà del naixement de les revolucions del segle XVIII on se substituïren els líders absolutistes com a éssers superiors per aquest concepte que va calar entre la societat del moment i que buscava quelcom que pogués embolcallar el conjunt de la comunitat. Amb el pas del temps, no han aconseguit depurar aquest sentiment ideologies com el feixisme o el comunisme, tot i que aquest últim cercava una societat més global. Amb l’arribada dels nous temps i les sacsejades que això ha comportat ens trobem amb aquest esperit patriòtic a la corda fluixa de nou, en part gràcies a una globalització que molts creuen complerta i que buscarà esvair les fronteres, però s’ha demostrat repetidament que la pàtria segueix present en la ment dels ciutadans i sovint l’aspecte més ranci i fosc del concepte enaltit per nous moviments racistes i xenòfobs. Cal esperar, doncs, que el terme s’allunyi de la política i sigui un punt de trobada i mai de confrontació per aquells qui comparteixen orígens o ideologies.

    Joel Juvany

    ResponElimina
  4. La pàtria és el sentiment que cadascú porta dins seu i que et fa sentir identificat amb al país on vius, en certa forma et fa sentir-te orgullós de ser qui ets i de defensar el teu poble. De vegades pot ser més intens i profund o simplement inexistent o per descobrir. Tal com diu Canetti, la pàtria també es el llenguatge, la manera en que ens comuniquem amb la gent que ens envolta, és la manera d’apropar-nos al que estimem. Podem concloure que la pàtria és un sentiment i per tan imaginari dins nostre, però tot i així és veu molt present en les nostres accions vitals.

    Clàudia Puigvendrelló Comerma, 1er A batxillerat, Sant Miquel dels Sants

    ResponElimina
  5. El concepte de pàtria ja ha estat prèviament definit, en la Renaixença era considerada aquella ideologia que no venia marcada per unes fronteres sinó per un sentiment independent i únic en cada persona. Per Carles Aribau la seva pàtria era Catalunya, però no era Catalunya com a lloc geogràfic sinó era la seva llengua, el seu paisatge, la seva infantesa, els seus records, els seus costums... aquells que formaven el seu sentiment de pàtria. Aquesta idea ens permet arribar a pensar que quan parlem de pàtria ens referim a un concepte imaginari, fruit dels nostres pensaments, però com molt bé diu Norbert Bilbeny val més aquesta pàtria imaginària que no té preu que qualsevol altre que valgui or.

    Laura Alboquers, 1r Batxillerat A, Sant Miquel dels Sants

    ResponElimina
  6. Què és la pàtria? Què entenem nosaltres per pàtria?
    Cadascú identifica aquesta paraula amb un sentit diferent, però a la vegada podem relacionar tots aquests sentits que impliquen a la gent que ens envolta diàriament. Es poden resumir els significats en una oració “Pàtria és la terra dels pares” de la qual podem entendre “Pàtria és el lloc d’on provens” i, per tant, on vas gaudir de la teva infantesa.
    Pàtria implica sentir que formes part d’aquell país del qual provens.
    Personalment opino que cadascú entén com a pàtria un fenomen divers i això provoca que cada vegada hi hagi més persones que no experimentin aquest sentiment d’estimar la seva terra i els seus orígens.

    Carla Casas

    ResponElimina
  7. Per a mi, la pàtria és tant la llengua, tal com deia Canetti, però també s'hauria d'ajuntar a aquesta afirmació que la pàtria són també les persones que parlen la llengua, ja que sense gent no hi pot haver pàtria, però sense manera de distingir els que pertanyen a la pàtria, tampoc pot existir. També s'ha de matisar que la pàtria és un sentiment, per tant aquelles persones que, tot hi parlar la llengua de la pàtria en concret, també han de sentir que són d'aquella pàtria.
    Miquel Blanco Dorca

    ResponElimina
  8. El text de “la pàtria i imaginació” de Norbert Bilbeny ens parla de diferents maneres de veure la pàtria, ja que cadascú s’hi identifica de forma diferent. Jo penso que la verdadera pàtria de les persones no ve determinada per les nostres arrels sinó per aquells qui realment som. Quan penso amb qui sóc immediatament recordo moments de la meva infantesa, ja que són records que marquen el principi d’una vida que comença i que sempre ens perduraran. Per altre banda podríem dir que la pàtria no és res mes que una realitat imaginària, ja que simplement és un sentiment envers allò que ens identifica. Estic d’acord amb l’última frase del text, “Que una no té preu i l’altre és or”, ja que si no t’agrada la teva pàtria, pots fer tot el possible per fer realitat la imaginària i segurament l’esforç per aconseguir-la haurà valgut la pena.

    Cristina Molas Almató

    ResponElimina
  9. Per mi la pàtria és l'infantesa, el passat, el presen. Tot el que has viscut a la teva terra, et fa senir que és en aquesta a on pertanys. Penso que pàtria tambe es la llengua, la llengua amb la que parles amb els teus. Aquesta llengua sempre et recorda a la teva terra. Pàtria també és casa teu, o el pati de l'escola o el carrer on vius. Pàtria és tot allò amb què et sents indentificat i et fa transportar al lloc on pertanys estan a mil quilometres de distància.

    ResponElimina
  10. Per a mi el significat de pàtria engloba diferents conceptes com podrien ser: la ideologia, l’amor, la llengua, l’enyorament, la manera de ser i pensar, el nostre passat, o bé la identificació del paisatge amb la nostra problemàtica personal. Fins i tot hi podem trobar un desig d’escapar dels elements establerts al món real, per aconseguir una idealització de la vida oblidant els problemes diaris. Comparteixo que la pàtria és abans que res, una realitat imaginària, cadascú pot tenir diferents punts de vista personals, però d’una manera més general podem opinar de manera semblant ja que hi ha un vincle, ja sigui pels costums o per la mateixa llengua, que crea una unió entre les persones que formen part d’un mateix lloc.

    Anna Pujol, 1r Batxillerat A

    ResponElimina
  11. Havent llegit l’article que intenta explicar de forma senzilla el concepte de pàtria seria que la pàtria es el lloc que sents com a propi. Aquest sentiment és completament irracional i depent exclusivament de la persona i de com ha estat criada. Si una persona ha nascut a Xina però creix a Espanya se sentirà més espanyola que no xinesa. Tot i que comparteixo la opinió de l’article crec que hi podrien haver altres definicions igualment bones i no es necesari que aquesta pàtria sigui un lloc existent

    Bruna Palomera

    ResponElimina
  12. El concepte de pàtria és llunyà i sovint confús. S’engendrà segurament de la mà del naixement de les revolucions del segle XVIII on se substituïren els líders absolutistes com a éssers superiors per aquest concepte que va calar entre la societat del moment i que buscava quelcom que pogués embolcallar el conjunt de la comunitat. Amb el pas del temps, no han aconseguit depurar aquest sentiment ideologies com el feixisme o el comunisme, tot i que aquest últim cercava una societat més global. Amb l’arribada dels nous temps i les sacsejades que això ha comportat ens trobem amb aquest esperit patriòtic a la corda fluixa de nou, en part gràcies a una globalització que molts creuen complerta i que buscarà esvair les fronteres, però s’ha demostrat repetidament que la pàtria segueix present en la ment dels ciutadans i sovint l’aspecte més ranci i fosc del concepte enaltit per nous moviments racistes i xenòfobs. Cal esperar, doncs, que el terme s’allunyi de la política i sigui un punt de trobada i mai de confrontació per aquells qui comparteixen orígens o ideologies.

    Joel Juvany

    ResponElimina
  13. No hi ha una sola manera de descriure el que és la pàtria. Aquest concepte pot significar determinats sentiments per a certes persones o representar una identitat per altres, fins i tot la barreja d’ambdós. Tant és on, quan i perquè, la teva pàtria serà el que tu et facis sentir teu i propi, és a dir, que tu formes part d’alguna cosa més gran, la qual inclou a una societat i una identitat. Personalment, la meva pàtria és allà on he nascut, on es parla la meva llengua i on la gent tenim uns sentiments vers la nostra cultura en comú. En aquest text, diferents personatges defineixen la seva pàtria, cadascuna particularment única, però al mateix temps comuna entre la societat.

    Gil Colom i Carbonell

    ResponElimina
  14. Com molt bé ens explica aquest escrit de Norbert Bilbeny, la pàtria és un concepte desdibuixat, sobretot en l’actualitat, i interpretat de dissemblants maneres segons convé a cadascú. El periodista ens ho deixa clar posant exemples de les “pàtries” de diferents escriptors i altres celebritats més actuals o menys: des de lligar-la directament amb la terra que els ha vist créixer, com ancorant-la a alguna ciutat a la que admiren o convertint-la en tota aquella gent que els envolta, des d’una visió més immaterial.
    La pàtria que és protagonista del poema de Bonaventura Carles Aribau però, és la pàtria exemplar, típica, una pàtria que és sinònim de la nació que tenim al cor, del poble que ens ha fet de mare i de tot allò que ens permet formar part d’alguna cosa. Bonaventura Carles Aribau ens parla de la seva terra, Catalunya, i la seva llegua, el català.

    ResponElimina
  15. Pàtria, per mi, és un sentiment o una creença que tu defenses, és la necessitat de sentir-te d'un lloc i defensar-lo, sentir enyorança quan estàs lluny d'ell, fert-te teves les seves costums i la seva llengua i sobretot estimar-lo. No crec que ser d'una pàtria tingui a veure amb el lloc on neixes sinó del lloc on tu t'has sentit acollit i que t'ha fet sentir bé.
    A Catalunya, el concepte de pàtria neix a la Reneixença, un moviment cultural i nacionalista on la llengua i la literatura catalana van esdevenir un símbol. Trobem l'exemple amb el poema "La Pàtria" de Bonaventura Carles Aribau.
    Actualment el concepte pàtria el tenim molt proper perquè dia rere dia el trobem ocupant les portades dels diaris ja que som molts els catalans que estimem i sentim Catalunya com a pàtria. Des del meu punt de vista, pàtria, per molta gent és un concepte polític i crec que hauríem de reflexionar sobre això perquè, tal com he dit al principi, pàtria és l'amor per un lloc i els seus costums, cosa totalment respectable, i no un enfrontament polític com molts pensen.


    Anna Rovira

    ResponElimina
  16. Des del meu punt de vista la pàtria és tot allò que té relació amb el nostre passat, especialment amb la nostre infància. És el sentiment d’estar lligat a la teva terra natal, a la teva llengua, a les persones amb qui has crescut o amb els costums de tota la vida, i totes aquestes emocions comparteixen l’enyorament que un pot sentir cap a elles. Tothom sent aquest enyor cap algú o alguna cosa i això ens fa recordar qui som i d’on venim. Per poder resumir la pàtria, estaria d’acord amb Rilke, la pàtria es la infantesa.

    Pep Sala Busquets

    ResponElimina
  17. Tal com expressa Norbert Bilbeny en el seu article “Pàtria i imaginació”, la Pàtria -objectivament definida com a la terra dels pares- té un significat molt diferent per cadascú. Pels renaixentistes aquesta Pàtria és la seva nació; no la marca la frontera sinó aquella que ells senten com a pròpia, que comparteixen amb la gent amb qui es senten identificats i amb qui comparteixen la llengua materna: el català.
    Personalment no crec que es pugui definir de manera objectiva el que és la Pàtria per tothom. Tots som diferents i és aquesta diversitat (de pensament, d’estils de vida, de situacions personals...) que fa que les nostres experiències personals ens marquin d’una manera o d’una altra. Per a mi la Pàtria seria el lloc on sé que sempre puc tornar i em sentiré com a casa, on no cal que m’esforci excessivament per estar bé, on hi hagi totes aquelles persones que estimo i on de moment conservo els records més bonics.


    Olímpia Solà Inaraja, 1r Batxillerat A

    ResponElimina
  18. Què és la Pàtria? Buscar resposta a una pregunta tant senzilla, de vegades pot resultar molt més complicat del que ens pensem. Per Canetti, és el mar, per Lord Byron, Grècia, així dons podem afirmar que cadascú pren el concepte pàtria de manera diferent, subjectiva i fins i tot imaginaria. Però parlem d’una pàtria o de moltes? No seria capaç de trobar una resposta a la pregunta plantejada, però, el que sí sé i sabem, és que totes estan entrellaçades entre sí. El sentiment d’amor cap a un ésser, època, lloc o quelcom cosa que estimem i adquirim el dret de fer-nos-la nostra, és la unió que ens permet crear el concepte de Pàtria.

    Aida Mas Incógnito, 1r Batxillerat A, Sant Miquel dels Sants.

    ResponElimina
  19. La paraula pàtria pot ser un simple concepte per alguns però pot significar un gran sentiment per altres.

    Rilke, un poeta austríac, relaciona la pàtria amb l'infantesa i ho evidencia amb una cita pròpia on diu: 'l'única pàtria feliç, sense territori, és la formada pels nens'.
    Canetti en canvi, entén la pàtria com a llenguatge; ja que per ell, el llenguatge és una forma d'explicar o justificar la vida, i aquest mateix significat el relaciona a 'pàtria'.

    Per mi la pàtria és una relació entre ambdós. Considero que la pàtria és l'infantesa i el record del passat; t'aproxima a records tant propers com llunyans. I també és llenguatge, ja que és la forma que utilitzem per expressar-nos, comunicar-nos i sentir-nos identificats amb la nostra terra.

    Anna Casanovas Riera, 1r Batxillerat C

    ResponElimina
  20. Normalment a pàtria se li atribueix aquell país, territori o nació en el qual una persona ha nascut i viscut els seus anys de infantesa, i alhora la persona sent un fort sentiment de pertinència aquella terra i al conjunt de persones que la componen.
    Com ens exposa Norbert Bilbeny en el seu article, personalment també crec que la pàtria no sempre va lligada amb la teva nacionalitat, sinó que es coneguda de manera diferent en funció de cada persona.
    Cada individu té com a pàtria allò lo qual estima amb sinceritat i lo qual enyora quan no és té, allò que el fa sentir orgullós de ser qui és o tot allò que en un passat la fet ser qui és en un present, per tant la pàtria de cadascú depèn de un mateix; de la direcció dels teus sentiments.

    Irene Torrabias, 1r Batx C

    ResponElimina
  21. Victòria Funes Genís17 de març de 2017 a les 16:31

    El concepte pàtria és un concepte abstracte, el qual no es pot definir amb paraules concretes. Però a trets majors es podria dir que el sentiment de pertinença a una pàtria és un sentiment únic i individual, que pot venir donat pel llenguatge, com Canetti, records de la infància o un lloc concret, com Proust. El primer sentiment patriòtic d’Europa podríem dir que va sorgir durant la Revolució Francesa, on els líders polítics es van encarregar de transmetre’l majoritàriament a través de les escoles i de la premsa.
    Per experiències personals, puc afirmar que el sentiment de pàtria pot variar en funció de l’etapa de la teva vida o en funció del territori en el qual et trobis durant un període de temps determinat. Tot i que el sentiment de “pàtria materna” és molt difícil d’elidir d’un mateix. Per tant, és possible un sentiment a més d’una pàtria?

    1r Barxillerat C, Sant Miquel dels Sants

    ResponElimina