divendres, 25 de maig de 2018

Literatura Catalana de Postguerra i l'exili


LITERATURA CATALANA DE POSTGUERRA 
(Apunts ppt: https://silviacaballeria.blogspot.com.es/2013/06/literatura-de-postguerra-catalunya.html )


Corrandes d'exili. Joan Oliver
Recitades per l'autor:


Cantades per Lluís Llachhttps://www.youtube.com/watch?v=nuO0Vxstnkk

ÀNIMES NAVEGABLES -Xavi Sarrià Homenatge a les 500.000 persones que van travessar els Pirineus entre gener i febrer de 1939 fugint de la repressió franquista.



Vam escapar amb la nit a les butxaques
paisatges ocres el primer sol a les cares
fugint de casa amb les mirades foradades
tractant de refugiar-nos més enllà de les muntanyes

Vam trobar un lloc on protegir les esperances
llavis tallats les paraules cansades
les flames baixes cremaven els nostres marges
penjaven les promeses entre les branques trencades

Vam batallar per començar a sentir-nos lliures
cada vegada que ens tornava un cru somriure
cosint ferides sota les robes humides
rosegant un tros de pa i unes olives partides

Vam tancar els ulls sota el cel cobert d'estreles
el vent gelat eixugava llàgrimes velles
un bosc callat el cel immens negre i morat
i el teu foc que escalfava el meu cor esgotat
Vam somiar amb la lluna cavant riberes
als pits oberts de les nostres vides enceses
guiant la fúria que ens brollava imparable
i feia dels nostres cossos ànimes navegables

Vam despertar bruts i amagats enmig de l'alba
m'acariciaves els cabells molls de rosada
i mig adormida em repeties en veu baixa
el meu cor és ta casa, el meu cor és ta casa

Vam trobar el mar pels camins que eviten pobles
bancals de pedres que baixen des de les llomes
sendes trencades quatre pins entre les roques
una platja daurada on vam soterrar les hores

Vam caminar amb el fred tallant les galtes
una llum pàl·lida ens seguia a totes bandes
penya-segats mossegats per les ventades 
la sal enramada a les àncores llunyanes

Vam desitjar capgirar el cel sobre les aigües
construir un món sense fronteres ni gàbies
trencar cadenes ser nosaltres les cisalles
alliberar les penes amb crits com punyalades

Vam caure morts com el sol de la vesprada
arrecerats en una cova foradada
una foguera una frase esculpida
hui és el primer dia de la nostra vida


Com plora el mar. Joan Dausà 
 Com plora el mar
Com plora el mar
Com plora el mar
Com plora el mar

Quan veu un cos que cau,
un altre cos que cau
i la mort amb gust de sal
s'escola gola avall
i el fons els peixos corglaçats
imploren pietat 
i Neptú impotent abaixa el cap,
fa tant de mal però és llei de mar.

No entenc aquests humans
No entenc aquests humans
No entenc aquests humans
No entenc aquests humans
No entenc aquests humans
No entenc aquests humans
No entenc aquests humans
No entenc aquests humans
No entenc aquests humans
No entenc aquests humans

Com plora el mar
Com plora el mar
Com plora el mar

I les balenes que tants cops va dibuixar
se l'emporten quan ja tot ha passat
i el mar és un mirall 
i es fa un silenci llarg,

i blau.

Aquest post ens servirà per llegir i entendre els poemes de l'antologia dels autors: 
Màrius Torres, Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Carles Riba, Clementina Arderiu, Salvador Espriu, Agustí Bartra, Pere Quart, Rosa Leveroni i Miquel Martí i Pol 



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada