Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Literatura Trobadoresca. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Literatura Trobadoresca. Mostrar tots els missatges

diumenge, 27 de setembre del 2020

Tinc el cor ple d'alegria... Bernat de Ventadorn

 Ja hem parlat del trobador Bernat de Ventadorn, hem fet l'anàlisi i el comentari formal i en aquesta presentació trobareu el comentari de les estrofes. 

Aquesta mateixa presentació la teniu en vídeo als enllaços que trobareu a continuació: 

  • Estrofa I, II: 
https://drive.google.com/file/d/1uYMhz1tD_OO262jJ1gKiLiN-CSrXtmeT/view?usp=sharing
  • Estrofa III,IV: 
https://drive.google.com/file/d/1hYzozlsgvihuWA780TaM0k6Q6XlqwVGy/view?usp=sharing
  • Estrofa V, VI i la tornada: 
https://drive.google.com/file/d/1aZ47_0bEeXHwIk7Avsv1NYEZda02s_8b/view?usp=sharing

I, després de la presentació  teniu una descripció i conclusió gravada per David Pla, professor de literatura catalana a 1r Bat CD.

dimarts, 4 de febrer del 2020

La Literatura Trobadoresca

i a més,si teniu curiositat, compartim aquest enllaç completíssim i interessant per ampliar, . http://www.trob-eu.net/ LA LLEGENDA DEL COR MENJAT

divendres, 25 de novembre del 2016

dilluns, 17 de novembre del 2014

LA LLEGENDA DEL COR MENJAT

LA LLEGENDA DEL COR MENJAT



Guillem de Cabestany fou un cavaller de la comarca del Rosselló, que limita amb Catalunya i amb el Narbonès.
Fou un home molt agradable en la persona, i molt famós en armes, cortesia i servei. I hi havia en la seva comarca una dama que es deia na Saurimonda, esposa de Ramon de Castell Rosselló, que era molt noble i ric, dolent, brau, ferotge i orgullós.
 I Guillem de Cabestany estimava la senyora per amor, i sobre ella cantava i feia les seves cançons.
 I la dama, que era jove, gentil, alegre i bella, l'estimava més que res al món. I això fou dit a Ramon de Castell Rosselló; i ell, com home irat i gelós, investigà el fet i va saber que era veritat, i va fer guardar l'esposa.
 I un dia, Ramon de Castell Rosselló va trobar Guillem de Cabestany que passejava amb poca companyia, i el va matar; li va fer treure el cor del cos i li va fer tallar el cap; i va fer portar el cor a casa seva, i també el cap; i va fer rostir el cor tot posant-li pebre, i el va fer donar a menjar a la seva esposa.
 I quan la dama el va haver menjat, Ramon de Castell Rosselló li digué: "Sabeu què és això que heu menjat?" I ella digué: "No, sinó que era una vianda molt bona i saborosa."
I ell li digué que era el cor de Guillem de Cabestany allò que havia menjat; i, per a que ho cregués millor, va fer portar el cap davant d'ella. I quan la dona veié i sentí això, va perdre la vista i la oïda. I quan tornà en si va dir: "Senyor, m´heu donat tan bona menja que mai més no en menjaré d'altra."
 I quan ell sentí això, va córrer amb la seva espasa i volgué donar-li al cap; i ella va córrer cap a un balcó i es deixà caure a baix, i així va morir.
 I pel Rosselló i per tota Catalunya va córrer la nova que Guillem de Cabestany i la dona havien mort tan traïdorament i que Ramon de Castell Rosselló havia donat el cor de Guillem a menjar a la dona. Fou molta la tristor per totes les comarques; i la queixa va arribar al rei d'Aragó, que era senyor d'en Ramon de Castell Rosselló i d'en Guillem de Cabestany. I vingué a Perpinyà, al Rosselló, i va fer que en Ramon de Castell Rosselló es presentés davant d'ell; el va fer agafar i li va prendre tots els seus castells i els va fer destruir, i li va prendre tot allò que tenia, i el va posar a la presó. I després va fer recollir Guillem de Cabestany i la dama, i els va fer portar a Perpinyà i posar en un monument davant la porta de l'església; i va fer dibuixar sobre el monument com havien mort; i va ordenar que per tot el comtat del Rosselló, tots els cavallers i les dames els fessin aniversari tots els anys. I Ramon de Castell Rosselló va morir a la presó del rei.




dilluns, 20 de setembre del 2010