divendres, 26 de desembre de 2008

Homenatge de les escoles a Ma Àngels Anglada


L'any 2009 farà 10 anys de la mort de l'autora vigatana Ma Àngels Anglada i per aquest motiu les escoles d'Osona li faran un homenatge, de la millor manera que es pot fer:

LLEGINT UNA OBRA SEVA!

S'ha escollit la lectura d' El Violí d'Auschwitz per a tots els alumnes de 4t de SO i dedicaran unes hores de lectura, de reflexió i d'aprofundiment a la novel.la que narra l'experiència de Daniel, un luthier jueu de Cracòvia, al camp d'extermini d'Auschwitz.

De ben segur que no els deixarà indiferents.

En aquest bloc anirem recollint les impressions de la lectura i del treball d'aprofundiment i reflexió sobre aquesta obra.
Per anar fent boca, dóna una ullada a la biografia de Ma Àngels Anglada, clica aquí
Per cert, si t'agrada dibuixar, anima't i fes una auca seguint les pautes d'aquest miniqüest
  • Altres recursos:
CRONOLOGIA DE L'AUTORA
MÉS INFORMACIÓ I RECURSOS

8 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Jo ja m'he llegit el llibre "No em dic Laura".
    A mi personalment m'ha agradat, ja que parlava de Vic, pot ser que si parles sobre una altre ciutat, no m'hagués agradat tant.
    Una de les coses que no he trobat gaire be, es que en totes les pagines, casi no hi havien pauses. S'ha de llegir molt text seguit i això fa que sigui un pèl espès.

    Arnau Saborit i Ripoll.

    ResponElimina
  3. Hola.
    Ja m'he acabat el fragment del llibre que ens havíem de llegir, el de 'No em dic Laura'. Personalment l'he trobat interessant però el vocabulari era pesat. M'he hagut de rellegir algunes pagines per tal d’entendre bé el que deia. El vocabulari també l'he trobat poètic. La història al final m'ha agradat. Una cosa que m'ha sorprès i en la qual m'he fixat son les descripcions que feia, dels veïns, dels carrers..
    També m'ha agradat perquè parlava sobre Vic, una ciutat que em toca molt d'aprop i que hi vaig sobint.

    Meritxell Rafart i Riqué

    ResponElimina
  4. Ja he llegit el llibre de No em dic Laura.
    L'he trobat interessant, m'ha agradat força. El que no m'ha agradat era que la obra era una mica espessa. Hi havia paraules de vocabulari que no entenia. El que m'ha sorprès era que situava llocs per exemple una casa, a partir de un punt determinat del dia, per exemple que una façana es troba al migdia. El fet de que parles sobre Vic, feia que estigues atent amb les descripcions que donava, que realment són molt detallades dels carrers, cases, etc. Per si coneixia o em sonava algun d'aquests llocs citats.
    En conclusió, he trobat que l'història era interessant, al principi em costava situar-me i entendre algunes coses però a mesura que anava avançant ja hem situava.

    Guillem Saborit Ripoll
    4rt G2

    ResponElimina
  5. Hola!
    He llegit dos dels tres contes del llibre No em dic Laura.
    Per començar, penso que el primer relat és divertit i interessant perquè tracta sobre Grècia, un país que no és el nostre. Les descripcions tan de l'època com de ciutats li donen un punt d'interès. A més a més, explica una història d'amor respecte Cleanorides alhora que al mateix temps cita el diari que escribia el marit de Sibil·la, una noia valenta amb la qual Mª Àngels Anglada si sent una mica identificada.
    L'altre relat que he llegit anomenat No em dic Laura m'ha fascinat perquè el fet que describis carrers de Vic, la ciutat on visc, feia que em fiqués en l'obra i pensés que jo era la protagonista. De totes maneres trobo que Mª Àngels escriu d'una manera diferent dels autors actuals, amb un estil més poètic i això fa, a vegades, difícil la comprensió d'alguns fragments.
    En conclusió m'ha agradat llegir el llibre perquè m'ha permès conèixer tan a l'autora com l'època en què vivia i el recomanaria a qualsevol que li agradi llegir.

    Elena Canal Garcia
    4rt G2

    ResponElimina
  6. Hola!
    M'he llegit el llibre No em dic Laura. La veritat és que m'havien dit que era força aborrit però m'ha agradat molt. Sobretot les dues primeres històries.
    Quan vaig començar a llegir em va semblar que seria molt pesat i que se'm faria llarg, degut a que el vocabulari és molt carregós, però a mesura que passava les pàgines tenia més ganes de saber què els hi passava a aquelles dues noies catalanes que havien viscut en èpoques tan diferents. Trobo molt curiós que l'autora comença el llibre explicant un fet posterior a la història que més tard ens relata. Això també succeeix en el segon relat. Aquest l'he trobat molt bo. Crec que no havia llegit mai cap llibre que parlés d'un tema similar en la mateixa època i lloc en la que se situa aquesta. A més a més, el fet que estigui basat en fets reals fa que et sentis més proper a la família. La vida de la mare és molt dura i hi ha desgràcies darrera desgràcies. Costa molt de creure que soldats que tinguessin càrrecs directius tinguessin tan poc seny com per trobar una nena al bosc i deixar-la embarassada. I a sobre amenaçar el germà de la pobre nena perquè no expliqui res. Ara, després d'unes setmanes que hagi acabat el llibre encara se'm posa la pell de gallina només en recordar aquestes dues històries.
    La tercera i última història és la que m'ha atret menys. Ja sé que és la vida de l'autora però trobo que li falta al•licient. Durant les cinquanta pàgines que té aquest relat no passa res que et xoqui veritablement. El que m'ha agradat d'aquest últim és que he pogut parlar amb la meva iaia de les persones i de les costums que tenien quan ella era petita. Com per exemple besar l'anell del bisbe quan se'l trobaven o no poder portar samarretes més curtes que tres quarts de màniga.
    Personalment recomano aquest llibre a tothom perquè és diferent i tracta temes que t'ajuden a madurar.

    Marta Tañà Homs, 4rt G2

    ResponElimina
  7. En resposta a l'opinió que teniu del llibre NO em dic Laura voldria dir que a vegades llegim tot esperant acció, aventura, intriga...La literatura és vida, i no sempre és aventura i intriga. La literatura ens permet conèixer millor els altres, conèixer realitats diferents a la nostra, i això ens enriqueix, ens obre horitzons i ens permet ser més crítics i alhora tolerants, amb nosaltres mateixos i amb els altres

    ResponElimina
  8. Jo he llegit el llibre "No em dic Laura". M'ha agradat, ja que mentres llegia anava situant la historia als carrers de Vic. Però el llibre no té gaire acció, cosa que es diferent dels llibres que estic acostumada a llegir, sino que és un llibre que ens ajuda a coneixer la infancia de la autora, Maria Angels Anglada. El problema d'aquest llibre és el vocabulari. Conté paraules que són dificils d'entendre.
    El tercer conte, el que m'he llegit, es curt, i aixo ajuda, perque s'hauria fet molt pesat si hagues sigut més llarg.
    Per acabar, vull dir que en general, el llibre m'ha agradat ja que passa a una ciutat que tan conec com es Vic.

    Maria Casacuberta i Vinyeta

    ResponElimina